Els dèficits viaris de Lleida

La Generalitat i la diputació de Lleida convertiran gairebé 30 quilòmetres de camins de les Garrigues en carreteres per millorar la mobilitat a la comarca. En aquest sentit, ambdós administracions van presentar ahir un acord que contempla que cada una assumirà el 50% del cost de les obres de millora de dos vies: la que uneix Torrebesses i Castelldans (i que transcorre per Granyena de les Garrigues i el Cogul) i la que va de Bellaguarda als Torms. La previsió és tenir llestos els projectes entre la primavera i l’estiu de l’any que ve i que les obres puguin començar entre finals del 2023 i principis del 2024.

En el cas del camí que surt de Torrebesses, es tracta del reivindicat Eix Transversal de Ponent, que permetrà enllaçar amb l’N-240 i el futur accés a l’autopista a Castelldans. La conselleria de Polítiques Digitals i Territori s’encarregarà de redactar el projecte i dur a terme les obres en aquest camí, que és de titularitat municipal, que consistiran a eixamplar la via, renovar el ferm i adequar el sistema de drenatge i la senyalització. El secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, va explicar que la Generalitat assumirà la titularitat d’aquesta carretera i va avançar que per poder actuar en aquesta via hauran de fer una modificació del pla d’infraestructures del transport.

Quant a la via entre Bellaguarda i els Torms, la Diputació redactarà el projecte i executarà els treballs per millorar el ferm i altres elements funcionals. El president de la corporació provincial, Joan Talarn, va apuntar que “quan calgui també s’eixamplarà”. Aquesta carretera continuarà sent de titularitat municipal.

Paral·lelament, la Generalitat també renovarà el ferm i el revestiment de les cunetes de la C-233 entre la Granadella i el Soleràs. Poden semblar pocs quilòmetres, però sens dubte són uns enllaços clau per a la mobilitat interior d’aquesta comarca i la connexió amb la resta dels eixos viaris més importants de Lleida. Les Garrigues, com moltes altres comarques de Lleida, pateix un dèficit de comunicacions internes, tant per carretera com per tren, i es donen paradoxes com que es tarda més a anar des de les Borges a la platja per la línia de la costa que de Lleida a Madrid amb l’AVE.

Per no parlar de la línia de Manresa, els llargs trajectes de la qual la fan inviable per a la comunicació diària amb la capital catalana. En carreteres s’ha invertit molt en alguns eixos principals, però en massa ocasions s’ha deixat en mans de municipis i consells obres d’infraestructures de camins inassumibles per a les arques locals. El pas de camions i la falta de pressupost va propiciar fins i tot peatges en algunes d’aquestes carreteres locals.

Les comunicacions són una peça fonamental per a l’assentament al territori i per frenar la despoblació és una de les primeres assignatures a aprovar.