El turisme segueix a l’alça a Lleida

Els hotels de Lleida van tancar el primer semestre de l’any amb un rècord de 972.397 pernoctacions, la millor xifra fins a la data. Així mateix, la demarcació també recupera els visitants estrangers i, per exemple, al juny els hotels van registrar 22.410 nits d’allotjament de clients internacionals. Això suposa arribar a xifres similars a les d’abans de la crisi sanitària de la Covid.

El Patronat de Turisme de la Diputació apuntava en el balanç dels sis primers mesos turístics del 2022 que els càmpings continuen marcant una tendència a l’alça i entre el gener i el maig van incrementar un 71% les nits d’allotjament respecte al mateix període del 2019. Però les bones notícies per al sector no acaben aquí ja que la pandèmia ha suposat una revolució per als càmpings de Lleida, l’afluència de visitants i pernoctacions dels quals han crescut al voltant d’un 40% respecte a l’any previ a la Covid. Les restriccions a la mobilitat i el desig dels turistes d’allunyar-se de les aglomeracions per evitar contagis van animar aquest creixement a partir del 2021 i la tendència a l’alça s’ha consolidat des d’aleshores.

A aquest auge campista cal sumar també les excel·lents ocupacions de tot el sector turístic lleidatà, des del turisme actiu fins a les cases rurals i estades combinades de lleure i esports en general. Fa anys que Lleida sembra aquesta millora ara patent i l’esquí, sent un pol d’atracció a l’hivern de primer nivell, ja no és l’únic atractiu del Pirineu i de Lleida en el seu conjunt. La bonança ha de servir per dotar les comarques de muntanya de les infraestructures de tot tipus encara escasses, des de sanitat fins a internet, per poder conquerir aquest reequilibri territorial del qual fa anys que parlem però que sense inversions és molt complicat d’aconseguir.

L’assentament al territori no pot ni ha de dependre tan sols del turisme, en això estem tots d’acord, però és innegable que el seu progrés ha de servir per impulsar altres sectors agroramaders i industrials que són indispensables per al futur del Pirineu i el Prepirineu.Dèficits sanitarisCada any quan arriba el mes d’agost les denúncies i queixes per la falta de metges als centres sanitaris tornen als mitjans de comunicació i amb la crisi del coronavirus tot s’ha complicat encara més. Els metges i personal sanitari en general estan estressats per la càrrega de treball, físic i emocional, que han suportat amb la crisi sanitària i els recursos de Salut han prioritzat la superació del coronavirus, però superats els pitjors escenaris del virus ha arribat el moment que el departament de Salut posi solució a les carències de personal ja endèmiques de la sanitat catalana.