La llei de secrets oficials

Els secrets d’Estat ja no duraran per tota la vida i tindran data de caducitat, tret d’excepcions. Al contrari del que passa en l’actualitat, que, partint d’una legislació anacrònica que data del franquisme –1968–, la descodificació de matèries reservades en les últimes dècades s’ha produït amb comptagotes. La llei de secrets oficials, que encara és un avantprojecte i que preveu aprovar-se, si no es torça res, a finals d’aquesta legislatura, preveu horitzons de desclassificació que van des dels quatre fins als cinquanta anys, només prorrogables en “alguns casos”.

Inicialment, és un projecte totalment aplaudible perquè aquests secrets són propietat de la ciutadania, és a dir, de l’Estat, i res ni ningú hauria de tenir dret a sostreure als ciutadans conèixer la veritat d’assumptes delicats de terrorisme, cops d’estat com el del 23-F o assumptes de la Corona. Els governs tenen l’obligació de vetllar pels interessos generals del conjunt de l’Estat i les seues institucions, però en cap cas poden amagar per sempre abusos de poder. Per tant, si bé és un avanç en relació amb la llei vigent, serà insuficient per intentar aclarir fets tan greus com el cop d’estat de Tejero, els GAL i l’ús del sistema d’espionatge Pegasus per combatre l’independentisme català, que mai ha utilitzat la violència per a les seues aspiracions polítiques.

S’ha de reconèixer que PSOE-Podem impulsen la modernització de les estructures institucionals espanyoles, però sigui per por de la reacció de la dreta o per la mateixa reticència de l’estat profund, es queden a mig camí.Transport públic a LleidaEls abonaments gratuïts per als trens a Lleida que ha anunciat el Govern central entre els dies 1 de setembre i 31 de desembre seran més restrictius i exigiran una fiança més cara que les de les línies de Rodalies de Barcelona i l’àrea metropolitana. Ja és prou decebedor que les nostres comunicacions ferroviàries –AVE al marge– siguin deficients, tant en trajectes com en nombre de combois, freqüències, durada del viatge, etc., perquè les condicions dels tiquets gratuïts siguin més complicades de complir. Inaudit.

El que han de fer les administracions és invertir perquè la xarxa ferroviària millori en infraestructures i serveis i que els usuaris no hagin de passar un calvari per arribar puntuals a la feina o al metge, habilitar zones d’aparcaments dissuasius gratuïts per als cotxes, coordinar horaris i els enllaços de les diferents destinacions i apostar de veritat pel transport públic en tots els seus vessants, sigui per ferrocarril o autocar o autobús. Tota la resta de coses són començar una casa per la teulada.