Energia i pèrdua de confort

El món està en transformacio? permanent i tots aquests canvis depenen bàsicament de l’energia. Una de les característiques distintives de les societats modernes és que s’han desenvolupat a partir d’un règim energètic sustentat en els combustibles fòssils. L’ús del carbó, en els temps de la revolució industrial, i després dels hidrocarburs, al segle XX, va possibilitar un augment sense precedents del consum d’energia i del confort.

Fins aquí, hi estaríem tots d’acord. El problema se centra en el fet que els experts porten molts anys aconsellant, pel bé del planeta i de les generacions futures, que s’impulsin les energies netes, verdes i que depenen al cent per cent de fonts renovables, i la majoria d’estats, governants i empreses del sector han anat ajornant l’impuls al canvi energètic per motius bàsicament d’interessos econòmics i polítics, aliens al medi ambient en si. Ara, la UE es veu forçada a un estalvi energètic que amenaça el confort que s’ha anat guanyant en dècades per la urgència de la invasió russa d’Ucraïna que bloqueja mig món i amenaça el menjar diari de milions de persones, a més de posar en perill l’economia de molts sectors vitals per al progrés de tot Europa.

Una guerra que amb la diplomàcia adequada s’hauria d’haver evitat, sobretot tenint en compte que som al segle XXI i que la Guerra Freda va acabar i els alts murs del bloc soviètic ja no existeixen. Europa no ha sabut o no ha pogut evitar aquesta crisi i ara són els ciutadans corrents els que en pagarem les conseqüències. El pla d’estalvi energètic que va entrar en vigor ahir, si fos el fruit d’un pacte per lluitar contra el canvi climàtic i s’apliqués per fases i amb consens dels que ho han d’assumir, hauria aconseguit un suport més ampli, però aquesta primera fase del projecte, 27 graus a l’estiu i 19 a l’hivern, però amb màxima flexibilitat d’aplicació, sembla més un banc de proves per a mesures més restrictives que vindran a la tardor que un full de ruta per adaptar-nos a uns canvis climàtics i meteorològics imparables.

Pel que fa a la situació creada ahir per la confusió sobre qui havia d’aplicar les mesures i qui podia acollir-se a les excepcions, són una mostra més de la improvisació del pla.Lleida, fora de la CopaCent dies de gràcia els té qualsevol primerenc que agafa el timó d’un vaixell, i més si anava a la deriva com el Lleida Esportiu. Es va evitar el naufragi i afició i equip fan ara pinya per recuperar la categoria futbolística que Lleida mereix, però caldrà més ofici perquè ser expulsats de la Copa per un error de despatx no s’ha de repetir.