Afganistan, any -1

La història s’explica sumant esdeveniments i anys, però en el cas que ens ocupa avui no podem sumar sinó que és necessari restar. Parlem de l’Afganistan, país que ha viscut un retrocés vertiginós en tots els sentits en només un any, amb la tornada del règim talibà. Era el 15 d’agost del 2021 quan els milicians extremistes van tornar a prendre el poder a l’Afganistan després que fugís del país el president, Ashraf Ghani, coincidint amb la retirada a correcuita de les tropes nord-americanes aquell mateix mes.

Significava la tornada al poder d’aquest grup dos dècades després de l’enderrocament del conegut com Emirat Islàmic i una tràgica tornada al passat que ha anul·lat totes les llibertats, especialment les que concerneixen les dones, i malgrat que el nou règim es va comprometre a respectar-ne els drets. Un any després, queda clar que els seus suposats compromisos han caigut en sac foradat implantant unes “polítiques de desigualtat” que marginen la meitat de la població, tant en l’àmbit públic com en el privat. Perquè tenen prohibides activitats tan bàsiques com treballar, accedir a l’atenció mèdica, a l’educació secundària o a escapar-se de situacions de violència.

No poden sortir sense cobrir-se el cos amb el denigrant burca ni sense anar acompanyades d’un “guardià” i no se’ls permet estar a casa sense tapar-se, en el cas que hi hagi un home aliè al nucli familiar. En definitiva, reben un tracte tan denigrant i repulsiu que deixa curta la trama d’El conte de la criada de Margaret Atwood, una ciència-ficció que cada vegada més s’assembla perillosament a la realitat d’alguns països.La gradual pèrdua de llibertats la recorden periòdicament grups de dones que segueixen sortint al carrer per reivindicar els seus drets malgrat les amenaces dels actuals governants. La seva darrera manifestació, dissabte passat i sota el lema “menjar, feina i llibertat”, va ser dispersada a trets.

Ahir, coincidint amb el negre aniversari i davant de la prohibició de les manifestacions contràries al règim, un grup d’afganeses va decidir protestar des d’un lloc secret i difonent imatges a les xarxes socials. Portant cartells com “El treball, la llibertat i l’educació són els nostres drets” o “Volem justícia”, aquestes dones van demanar als governs de tot el món que pressionin els talibans perquè deixin de violar els drets de les afganeses, així com els de milers de compatriotes. La comunitat internacional, que no ha reconegut el règim talibà, ha criticat en múltiples ocasions la seua política repressiva, però amb això no n’hi ha prou per frenar les barbaritats que porten a terme amb total impunitat.

Calen mesures i pressions, especialment econòmiques, per tornar els drets arrabassats a milions de persones.