Cambrils, exemple de comunitat

Cambrils va retre ahir homenatge a les víctimes del doble atemptat terrorista del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i d’hores després en aquesta localitat de la Costa Daurada, que són les platges de referència dels 7.000 lleidatans que tenen en aquests municipis una segona residència i de molts altres milers que la visiten cada estiu. L’acte, celebrat davant del Memorial per la Pau instal·lat vora el Club Nàutic on van atacar els jihadistes, es va desenvolupar amb un sentit caràcter intimista i, a diferència del que es va viure aquest dimecres a les Rambles, va transcórrer amb normalitat i en silenci. Al marge de no haver de lamentar l’incident d’un grup d’independentistes que van boicotejar el sagrat silenci en honor dels morts i els seus familiars a Barcelona, la commemoració dels cinc anys de la barbàrie terrorista a Cambrils va tenir un element diferenciador a destacar i a aplaudir, que va ser el merescut reconeixement que van rebre també tots els cossos policials i ciutadans que van col·laborar a fer aquella tràgica nit més suportable: els Mossos, agents de la policia local, sanitaris, psicòlegs i veïns que van acollir les persones que es trobaven al carrer o a prop del tiroteig i que van quedar presos del pànic i el terror.

És de ben nascut ser agraït i de la mateixa manera que hem de posar tots els instruments policials i socials perquè l’odi del terrorisme islàmic, o de qualsevol tipus o ideologia, no es repeteixi mai més, també és just recordar i reconèixer la humanitat i comunitat demostrada en aquells fatídics dies a Cambrils i Barcelona.

El problema dels okupes

Quan el bloc de seixanta pisos del carrer Ausiàs March d’Alcoletge es va quedar sense electricitat ni aigua corrent el passat 9 d’agost va ser com sacsejar un vesper. Des d’aleshores, gairebé tots els habitatges han quedat inhabitables com a conseqüència de saquejos al marxar la gran majoria dels seus habitants, tant okupes com inquilins. Aquest cas d’actualitat d’Alcoletge serveix per tornar a posar sobre la taula un problema que arrosseguem des de fa anys i a què ni les administracions ni la justícia han pogut posar remei.

En primer lloc es pot recordar a la Sareb i resta de propietaris de blocs tòxics que és la seua responsabilitat tenir-los en condicions, tant de pagament com de seguretat, perquè no siguin pastura de l’okupació indiscriminada. A les administracions cal exigir-los habitatge social per donar resposta a la vulnerabilitat social i saber diferenciar el dret al sostre que tenen tots els ciutadans de les màfies que fan d’aquesta marginació un negoci. I evidentment, a la justícia, cal reclamar-li màxima celeritat en els expedients d’okupació.