EDITORIAL
Sobrepès i desigualtat social
“A Lleida, l’excés de pes i l’obesitat són un problema important en termes absoluts i relatius.” Així ho constata el pla de salut de la regió sanitària de Lleida que, tal com vam informar en la nostra edició d’ahir, destaca que el percentatge de la població de les comarques del pla que pateix sobrepès o obesitat és al voltant de la meitat del total i supera la mitjana catalana en uns tres punts tant en homes com en dones, amb el 61% i el 45,6%, respectivament. També posa èmfasi en el fet que la diferència sobre la mitjana és encara més gran entre els menors que tenen entre 6 i 12 anys. Un 49% dels nens d’aquesta edat tenen excés de pes, davant del 44,6% de tot Catalunya, i encara que el percentatge és menor entre les nenes, un 35,9%, en aquest cas supera en gairebé 9 punts la mitjana, que és del 27,1%.
El pla de salut reflecteix que les desigualtats socials incideixen directament en aquesta situació. Les famílies amb menys ingressos mengen pitjor i recorren més a productes hipercalòrics, que faciliten l’augment de pes alhora que aporten pocs nutrients. A més, indica que només el 18,6% dels nens d’entre 3 i 14 anys del pla de Lleida practiquen exercici almenys una hora al dia, gairebé 9 punts menys que en el conjunt de Catalunya, i afirma literalment que “el lleure sedentari és més elevat entre les famílies menys benestants”.
A priori, pot semblar una paradoxa, però la pràctica esportiva cada vegada depèn més d’entitats com clubs i gimnasos i està més allunyada del carrer, la qual cosa comporta un determinat nivell de despesa que no poden permetre’s les famílies amb dificultats per arribar a final de mes. El pla de salut de la regió sanitària de Lleida inclou entre els seus objectius desplegar el programa de prevenció i abordatge de l’obesitat infantil i promoure hàbits saludables tant entre els nens que tenen sobrepès i no fan exercici com entre les seues famílies. Caldrà veure quins són els resultats al final de la seua vigència, l’any 2025, però difícilment hi podrà haver grans avenços si no es reverteix la creixent desigualtat social, la qual cosa per desgràcia és cada vegada més una utopia.Pisos desaprofitatsEl saqueig dels pisos d’un bloc propietat de la Sareb a Alcoletge és una mostra de desídia, perquè aquesta entitat va ser creada per gestionar el patrimoni dels bancs i caixes que l’Estat va haver de rescatar aportant ingents fons dels quals només ha recuperat una ínfima part.
La gran crisi immobiliària va generar una onada de desnonaments i, en canvi, no va servir per crear d’una vegada un gran parc públic d’habitatges aprofitant els que van passar a mans de la Sareb i dels bancs.