Els atropellaments de ciclistes

El conductor que va envestir el grup de ciclistes a Castellbisbal, al Vallès Occidental, diumenge, i que va deixar darrere seu dos morts i un ferit en estat crític “no només no va frenar, sinó que va accelerar”, segons el relat d’un dels supervivents il·lesos. Aquest individu, que ja ha estat detingut, té antecedents judicials per diversos delictes de trànsit i pel que sembla conduïa el cotxe de la seua parella sentimental. Al marge de la tragèdia que suposa per a les famílies i el club ciclista de Rubí, d’on eren les víctimes, aquest luctuós accident ha de servir per tornar a posar sobre la taula la necessitat d’endurir les penes per delictes de trànsit i dictar normes de circulació i de prevenció que posin fi a aquesta sagnia que en el que portem d’any s’ha cobrat la vida de sis ciclistes i més d’una vintena des del 2010, alguns de trist record per a les comarques de Lleida.

D’accidents n’hi ha cada dia i desgraciadament seguirà havent-n’hi perquè ni els conductors ni els mateixos ciclistes no estan exempts d’imprevistos, vies en mal estat, fallades mecàniques, meteorologia adversa, distraccions, etc. El risc zero no existeix, però el que no es pot tolerar sota cap concepte és l’incompliment del deure de socors pel qual tant va lluitar i aconseguir ja un canvi al Codi Penal, Anna González, la veïna de la Seu que va impulsar la reforma que ha elevat dels quatre als nou anys les penes per imprudències al volant. Anna, que va reunir més de 200.000 firmes de suport, va iniciar una lluita titànica de cinc anys després de morir el seu marit, precisament, en un atropellament mentre anava amb bicicleta, i va aconseguir que es considerés també delicte el fet de negar el deure de l’auxili, encara que la persona morís a l’acte després de l’accident.

Perquè per molts canvis que s’anunciïn ara de regulació de la velocitat en carreteres en les quals conviuen automòbils i bicicletes o per moltes campanyes de sensibilització que s’emprenguin, sempre hi haurà persones, com aquest home de 41 anys del sinistre de Castellbisbal, sense cap respecte per la vida del proïsme i sense la mínima humanitat per auxiliar-los després d’envestir-los brutalment. Per a aquests casos, només el Codi Penal pot fer efecte i, després del canvi legal que es va començar a aplicar el 2019, cal aplicar-lo al peu de la lletra, i en els casos més greus com la consideració d’homicidi imprudent amb l’agreujant de negació d’auxili. I encara que res hauria d’impedir als ciclistes compartir espai a les vies públiques amb la resta de vehicles si tothom respectés les normes de circulació i els drets dels altres, també és urgent habilitar més carreteres verdes i vies de trànsit per als amants de la bicicleta i el paisatge, amb la qual cosa es podria reduir un tant per cent considerable el risc que assumeixen els conductors de les dos rodes al ser, com és obvi, molt més vulnerables, igual que els motoristes.