Unzué, un ésser humà excepcional

Els més de 91.000 espectadors que dimecres a la nit gairebé van omplir el Camp Nou van convertir el partit entre el Barça i Manchester City en una allau de solidaritat amb Juan Carlos Unzué i la seua lluita per promoure la investigació de la malaltia incurable que ell té, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), i augmentar el benestar i cures de tots els que la pateixen. Només podem lloar tots i cadascun dels espectadors que hi van assistir, sense que hi hagués res esportiu en joc, demostrant amb fets que els valors del Barça van més enllà dels títols. Unzué ho va deixar ben clar a la roda de premsa posterior a l’encontre: “Aquest partit ha estat possible gràcies a l’amistat personal que tinc amb els directius i entrenadors actuals dels dos clubs.” I tant com aplaudim aquestes actituds personals, hem de censurar que ni les federacions de futbol o de qualsevol altra activitat que mogui milions d’euros no siguin capaces de tornar a la societat una part, encara que sigui ínfima, de tot el que reben, econòmicament i socialment, pel seu treball.

Cadascú és molt lliure de destinar els seus diners al que més li plagui, però si a les grans empreses se’ls exigeix un mínim de compromís amb l’entorn, els grans clubs i esportistes d’elit haurien de tenir també aquesta sensibilitat col·lectiva. Evidentment també les administracions han d’escoltar aquest admirable ésser humà que és Juan Carlos Unzué i legislar per millorar la qualitat de vida dels malalts d’ELA, però, si per als governs és una obligació, per als esportistes hauria de ser una devoció.Puigverd de LleidaERC, que governava Puigverd de Lleida amb el PSC, ha perdut l’alcaldia d’aquest municipi del Segrià per una moció de censura de Junts, que ha comptat amb el suport dels socialistes, que han canviat d’aliat al no complir-se el pacte entre els republicans i el PSC d’alternar l’alcaldia. Aquests són els fets i a partir d’aquí cadascú deu tenir la seua opinió de per què s’ha arribat a aquesta situació a només nou mesos de les eleccions municipals, però en el que tots hauríem d’estar d’acord és que aquestes baralles polítiques en pobles petits no beneficien gens ni mica la convivència, és més, la perjudiquen, i creen uns enfrontaments estèrils que tenen molts inconvenients i cap avantatge.

La política ja està prou desprestigiada perquè a les localitats petites i mitjanes, en les quals es vota més les persones que les sigles, hagin d’anar-hi els Mossos d’Esquadra per custodiar un ple. O tota la classe política fa un esforç per frenar els sectarismes i odis diversos o la desafecció arribarà a uns límits en què l’abstenció serà la gran guanyadora en tots els comicis.