La llei de l'Avortament i Lleida

El Govern central va aprovar ahir en Consell de Ministres la reforma de la llei de l’Avortament impulsada pel ministeri d’Igualtat i en què, entre els punts més destacats, hi ha la mesura que permet a menors a partir dels 16 anys poder interrompre el seu embaràs de forma voluntària sense el permís dels progenitors, elimina els tres dies obligatoris de reflexió abans de prendre la decisió i inclou una baixa incapacitant per interrupció voluntària de l’embaràs, a banda d’un servei d’assistència i acompanyament integral i especialitzat. De la mateixa manera, garanteix l’objecció de consciència, que es regula igual que en la llei d’Eutanàsia, per garantir que sempre hi haurà personal disponible per a la interrupció voluntària de l’embaràs. A més, la norma recull que qui es declari objector, serà d’aplicació en la sanitat pública i privada.

La norma també especifica que els centres de salut i centres de salut sexual i reproductiva dispensaran la píndola de l’endemà sense necessitat de ser abonada al passar a estar coberta per l’Estat (a Catalunya ja es dispensava de forma gratuïta). Igualment, les píndoles anticonceptives d’última generació tornaran a estar cobertes per la Seguretat Social i es promouran els mètodes d’anticoncepció masculina. Així mateix, es recull el repartiment de forma gratuïta de mètodes anticonceptius en centres educatius vinculats a campanyes sobre educació sexual.

La llei prosperarà perquè compta amb el suport dels partits que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Sens dubte aquesta reforma és un avenç perquè el punt més crític, el que va eliminar el PP quan era al Govern, és la llum verda a les menors de 16 i 17 anys perquè puguin avortar sense consentiment dels pares i està clar que si una jove de 16 anys no té en molts casos prou maduresa per decidir el millor per al seu futur, amb els mateixos motius hem d’acceptar que menys maduresa tindria per ser obligada a ser mare en contra de la seua voluntat. El problema d’aquesta llei, com tantes altres, és el pressupost necessari perquè s’implanti i es desenvolupi.

Una legislació sense pressupost de poc serveix per avançar en l’educació necessària perquè els avortaments es redueixin a casos excepcionals, que evidentment seria l’ideal perquè a cap dona no li agrada avortar. A Lleida tenim un clar exemple de l’incompliment de la normativa vigent. Fins fa molt poc cap lleidatana podia ser sotmesa a un avortament quirúrgic perquè cap centre públic els practica.

La Generalitat ha hagut de recórrer a un centre concertat a Lleida ciutat per complir la legalitat a Ponent i al Pirineu encara avui només es pot prescriure l’avortament farmacològic. I una altra dada simptomàtica: de les 20.000 catalanes que van avortar l’any passat, gairebé el 50% van haver de pagar-s’ho de la butxaca. En resum, un bon pas si pot complir-se.