El bloqueig del poder judicial

El president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, es va mostrar ahir contrari i crític a certes decisions polítiques que, segons el seu parer, estan debilitant la resposta judicial al procés català. En el discurs durant l’obertura de l’any judicial, va advertir del “perill de canviar el dret a conveniència”. En aquest marc va parlar de la “desjudicialització” del procés, una opció que s’ha tractat entre el Govern central i el Govern català a la taula de diàleg.

Lesmes va llançar la veu d’alarma davant de certs moviments que pretenen “neutralitzar” sentències judicials “que no són conformes amb l’interès polític del moment”. És irònic que precisament sigui la cúpula del poder judicial, que porta anys bloquejant qualsevol canvi en les seues anquilosades estructures, la que critiqui la desjudicialització de la Justícia, i més després d’haver rebut advertències des de diversos organismes internacionals, entre els quals l’ONU, que no es pot jutjar delictes sense violència com si n’hi hagués o que no s’ha de privar de drets fonamentals polítics elegits democràticament abans de ser jutjats. Paral·lelament, Carlos Lesmes amenaça de dimitir, cosa que podria haver fet des de fa tres anys i mig, que són el que està ostentant un mandat caducat.

No és fàcil el canvi als alts tribunals espanyols, ja que estan ancorats en el passat més antiquat, però una de les prioritats que ha d’emprendre l’Estat, si de veritat vol representar la societat a la qual es deu, és la seua modernització. No pot ni ha de ser la norma que la magistratura estigui farcida de cognoms que es deleguen el poder per la via de l’endogàmia i no de la meritocràcia. La Justícia ha de ser cega i igualitària i el poder legislatiu ha de tenir la potestat d’adaptar la judicatura als temps de democràcia que exigeix la ciutadania.

Els partits no estan exempts de culpa, però és evident que el bloqueig actual és imputable al PP, que no vol sota cap concepte perdre la majoria que ostenta. La justícia hi és per aplicar les lleis que es redacten, canvien o modifiquen al servei de les idees majoritàries de la societat, no per imposar les seues a través d’una interpretació parcial de les normes.

Un sector desassistit

Les prop de 1.900 empleades de llar que cotitzen a la Seguretat Social a Lleida tindran dret a cobrar l’atur o del Fons de Garantia Salarial i, a més, no podran ser acomiadades sense una causa justificada per part dels seus ocupadors. El Govern central va donar ahir llum verda al reial decret llei que regula les novetats del sector i que ve a regular un sector molt desassistit.