Els pobles petits són a l’UCI

La Generalitat treballa per portar l’Estatut dels Municipis Rurals al Parlament a començaments del 2023 sota el lema Construïm ruralitats, un país de tothom, que pretén revisar les lleis que afecten els municipis petits amb l’objectiu d’oferir les mateixes oportunitats a tots els catalans. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va explicar a Castellserà dijous que “revisarem les lleis d’urbanisme, comunicacions, mobilitat o educació per facilitar els serveis bàsics a les persones que viuen en els àmbits rurals”. L’estatut el coordina el Govern i l’elaboren un grup de juristes i un altre de treball format per entitats municipalistes (Micropobles, ACM i FCM), Eines de Repoblament i diverses conselleries de la Generalitat.

Podríem repetir el mateix que amb l’anunci de la llei de Ciència: les paraules sonen bé, però els fets són els que realment permetran als petits municipis frenar la despoblació, dotar-se de més serveis sanitaris, poder tenir wifi, concentrar serveis, disposar de secretari municipal, aprofitar-se de subvencions i fons europeus que ara ni poden demanar pel galimaties burocràtic, o una cosa tan senzilla com fer cremes controlades sense l’absurditat de veto imposada pel ministeri d’Acció Climàtica. Les bones intencions s’agraeixen, però la realitat, tant en els canvis energètics que venen com en les carències del tercer sector, que són apressants i que afecten, i molt, els pobles petits, és que cal més celeritat i passar ràpidament dels projectes a les realitats. Els pobles petits són a cures intensives.Un peix que es mossega la cuaSi pugen els tipus d’interès es firmaran menys crèdits de compra d’habitatge que el 2021 i aquest 2022 s’havien reactivat igual que la construcció d’obra nova.

Si no hi ha demanda de compra, es tornarà a parar un dels sectors vitals de la roda econòmica, la construcció, perquè en depenen molts d’altres. Si això succeeix, augmentarà la demanda de pisos de lloguer, ja amb molt poca oferta, de manera que el preu del lloguer pujarà o el que és segur és que no baixarà, deixant el sector més vulnerable de la nostra societat i bona part de la classe treballadora en una situació complicada. Als disparats preus de la cistella de la compra i les energies, caldrà sumar-hi ara el de l’habitatge.

Una roda de despropòsits que Europa hauria d’intentar parar perquè no és una crisi estructural, sinó una d’estrictament política i al segle XXI hi hauria d’haver maneres de fer política molt més edificants que les guerres per molt que Putin sigui un dictador i la invasió d’Ucraïna, inacceptable.