Les regles del joc de la fiscalitat

Hem reiterat en aquesta secció que resulta evident que Catalunya ha de fer un esforç per reestructurar les seues càrregues fiscals i tràmits burocràtics per evitar l’èxode d’empreses a altres comunitats. No és una opinió d’aquest diari, és una petició generalitzada que li han fet arribar a la Generalitat tots els sectors econòmics de Lleida, des de la Cambra de Comerç, Pimec, etc., després de la implantació de firmes lleidatanes a Aragó. Però una cosa és agilitzar tràmits i oferir facilitats a les firmes que creen riquesa i progrés i una altra de molt diferent entrar en una subhasta fiscal, com pretén la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, des de fa temps, i a la qual s’afegeix ara el president d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla.

Madrid té la renda per càpita més elevada d’Espanya per diverses raons, una de les quals va lligada al fet que és la capital d’un estat radial i que les sinergies centralistes dels ministeris i altres òrgans del poder fan que les grans firmes vulguin o creguin que els convé tenir-hi la seu fiscal. Pel que fa a Andalusia, el seu envit és encara molt més qüestionable perquè aquesta comunitat és de les receptores dels fons de compensació territorial que sufraguen altres comunitats més riques, com Catalunya, per equilibrar el benestar dels ciutadans. Catalunya fa quaranta anys que és de les que més aporten a aquest fons i el seu dèficit fiscal és de sobres conegut.

Si Moreno Bonilla vol eliminar impostos és molt lliure de fer-ho, però està clar que ho ha de fer amb els seus diners, no amb els dels altres. És una qüestió de justícia i alguna harmonització s’haurà de buscar perquè els impostos no són una llotja i en depenen bona part de les inversions més necessàries en tots els territoris, des d’educació i sanitat fins a les infraestructures i ajuts al tercer sector que marquen el benestar col·lectiu de qualsevol comunitat o país. Si es persegueixen els paradisos fiscals amb els diners, és lògic pensar que les normes de joc per a les càrregues impositives haurien també de tenir una regulació mínima.

La bogeria de Putin

El president Vladímir Putin va decretar ahir una “mobilització parcial” per anar a la guerra. Va advertir també del seu poder nuclear (el segon del món), que diu que utilitzarà si es veu amenaçat. De moment, parla de 300.000 reservistes i xifra en 25 milions els homes als quals podria recórrer si fos necessari. La seua bogeria és irreversible i competeix a les democràcies occidentals trobar una solució que eviti una massacre, tant de russos com d’ucraïnesos, i que amenaça d’arruïnar una Europa ja molt debilitada.