Tot al verd

La teoria ens la sabem. L’amenaça del canvi climàtic ha accelerat la necessitat de reduir emissions i substituir els combustibles fòssils per energies netes i el 2030 es va marcar en vermell al calendari com una data raonable en què els països rics ja haurien avançat en la seua particular revolució verda. Però el cert és que falten només vuit anys perquè aquell futur sigui present i som molt lluny de la meta.

Davant d’aquesta situació, sembla incomprensible que el 70 per cent de l’energia renovable prevista fa un any a les comarques de Lleida estigui a la via morta. El setembre del 2021 van arribar a la taula de la Generalitat els projectes de 117 centrals solars i 42 eòliques que sumaven un total de 3.875 MW de potència, més que les nuclears d’Ascó i Vandellòs juntes. Un mes després, gairebé totes aquestes iniciatives es van veure paralitzades per un decret llei que exigia tornar a tramitar des de zero cada un dels projectes sota noves normes, com informar els ajuntaments i obtenir acords amb el territori afectat.

Aquest cribratge va fer que només es reprenguessin 43 plantes fotovoltaiques i sis parcs eòlics que sumen 1.126 MW. L’últim any, la Generalitat només ha autoritzat nou petites centrals solars que amb prou feines sumen 15 MW i ni un sol molí de vent. L’altra cara de la moneda és l’autoconsum, amb més de dos mil instal·lacions de panells solars que ja funcionen a la demarcació, segons dades de l’Institut Català de l’Energia.

Són més del doble de l’any passat i sumen més de 23 megawatts (MW) de potència, dels quals 2,6 corresponen a les 303 instal·lacions de plaques fotovoltaiques desplegades a la ciutat de Lleida.Catalunya perd el tren de les renovables en favor de comunitats autònomes com la veïna Aragó, que el 2021 va superar els 19 milions de megawatts hora (MW/h), la qual cosa representa el 7,3 per cent de la producció total de l’Estat i el 14% de tota la renovable. Les institucions han de fer una aposta clara i ferma per un model energètic sostenible i no traslladar la pressió als particulars.

Per què no hi ha llibres?

La fusió de les dos grans distribuïdores de llibres en català, Àgora i Les Punxes, per convertir-se en la firma EntreDos, ha tingut unes conseqüències inesperades. Un error informàtic ha deixat sense distribució la gran majoria de novetats publicades al setembre, amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, així com els llibres de fons que són lectures obligatòries en instituts i universitats.

Un drama per a llibreters, editors i autors que es quantifica en milions d’euros. Un cop per al sector cultural.