La més que difícil via canadenca d'Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va llançar ahir al Parlament, en el debat de política general, la proposta que Espanya i Catalunya segueixin la via canadenca sobre el referèndum d’autodeterminació del Quebec. La llei de Claredat del Canadà va ser aprovada el 2000, cinc anys després de la segona i fins ara última consulta sobre la independència de l’única província de majoria francòfona en aquest país, que es va saldar amb un resultat molt ajustat (només un punt de diferència) a favor del no. Aquesta norma estableix, entre altres punts, que la Cambra dels Comuns –el que seria el Congrés a Espanya– ha de determinar que la pregunta sigui clara i no admeti ambigüitats i també si, en cas que s’imposessin els partidaris de la independència, la seua majoria és suficient.

Aragonès va assenyalar que per tirar endavant aquesta iniciativa cal buscar el màxim consens possible a Catalunya i, llavors, negociar-la amb el Govern central. Aquest plantejament suposa que ERC manté la seua aposta pel diàleg amb l’Estat com a fórmula per intentar superar l’actual conflicte polític, descartant la independència unilateral, alhora que intenta aconseguir suports dins i fora de l’independentisme. Així, l’anterior líder del PSC i actual ministre de Cultura, Miquel Iceta, va apostar per un model similar al canadenc a l’esborrany de la ponència del congrés del partit celebrat el 2016, però al final ni tan sols va arribar a debatre’s.

El seu successor, Salvador Illa, va deixar clar en la seua resposta a Aragonès que no està per la feina, igual que el Govern central que, per boca de la portaveu, Isabel Rodríguez, va indicar que aquesta via no forma part de la seua agenda. Només els comuns van expressar el seu suport, afirmant que el president els ha copiat el model. Pel que fa als independentistes, Junts no només va mantenir les distàncies amb els seus socis de govern d’ERC, sinó que les va augmentar.

La portaveu va desqualificar la proposta afirmant que Esquerra incompleix el pacte de Govern i després va instar Aragonès a convocar una qüestió de confiança si no garanteix que el complirà. I la CUP també se’n va desmarcar. Així que sembla molt improbable que el pla d’Aragonès comporti un canvi significatiu en l’actual panorama polític.

D’altra banda, el president va centrar el seu discurs en la difícil situació econòmica per la crisi energètica i l’augment del cost de la vida i va anunciar un paquet de mesures per un import global de 300 milions d’euros destinades a donar suport a empreses i famílies. Les principals accions són la subvenció de 100 euros per alumne des de P3 fins a quart d’ESO per a totes les famílies de renda mitjana i baixa i l’ajuda al lloguer de fins a 250 euros al mes per a joves. Són petits pedaços, malgrat que és cert que Aragonès té raó a l’afirmar que polítiques fiscals com les de Madrid o Andalusia només beneficien les rendes més altes.