El sector primari i el seu futur a Lleida

El primer congrés sobre Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT), organitzat per la Generalitat, Fira de Lleida i l’ajuntament de Vic amb el suport de la Paeria, la Diputació, la Universitat de Lleida (UdL) i les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega que s’ha celebrat en el marc de Sant Miquel, ha estat un fòrum de trobada d’experts en la transformació de residus del sector primari a nous productes i serveis. Una aposta clara per la innovació i la reconversió indispensable per afrontar els reptes del present i dissenyar el futur de l’agroramaderia i l’alimentació de Lleida. Xavier Flotats, professor emèrit d’Enginyeria Ambiental de la Universitat Politècnica de Catalunya, va destacar la “qualitat extraordinària” dels projectes d’investigació que s’estan desenvolupant, que situen Catalunya i Espanya al capdavant, però va alertar que falta una major aposta de les empreses i incentius de l’administració per convertir-los en realitat i aquesta és la clau de tot.

En una de les taules redones de dijous, El coneixement: motor de l’economia, es van exposar projectes com l’optimització del consum d’aigua en la indústria càrnia mitjançant tecnologies de reutilització, la producció de biometà a partir de fang de depuradores per utilitzar-lo com a combustible dels autobusos de Barcelona i la recuperació de nutrients de les aigües residuals per usar-los com a fertilitzants. Un altre dels projectes consisteix a elaborar biofertilitzants i biogàs a partir de subproductes de la producció d’oli d’oliva i un altre se centra a recuperar compostos i aigua de les basses d’evaporació de la indústria de producció d’oliva de taula. També la millora de l’eficiència de l’ús del carboni en l’agricultura, la creació de models de negoci agrícola per al reciclatge de nutrients de granja i la producció tèxtil a partir de materials de base biològica.

I així, moltes altres innovacions de gran futur si es disposa dels mitjans per aplicar-los i, evidentment, el finançament necessari. Quan fa més de 150 anys es va dissenyar el Canal d’Urgell, molts van ser els que el van rebutjar al veure’l car, complicat i faraònic. De la visió dels que van dir sí, van venir els anys més productius i de progrés del pla de Lleida.

Per tant, si tenim el talent i el full de ruta, trobem també convertir en riquesa la bioeconomia. En aquesta línia, és una excel·lent idea que totes les institucions que han impulsat aquest congrés projectin ara la construcció d’una gran planta perquè centres d’investigació i empreses de tot el sud d’Europa puguin testejar a escala preindustrial nous productes elaborats a partir de recursos orgànics locals (com dejeccions ramaderes o restes vegetals i de poda), que ja han provat abans al laboratori. Esperem que la inestabilitat política no freni aquesta iniciativa del tot imprescindible.