1-O, cinc anys després

El que havia de ser una commemoració dels cinc anys del referèndum de l’1-O, un acte de desobediència massiva i pacífica que es va veure respost aquell dia per unes agressions sense parió per part de les forces de seguretat de l’estat, ha quedat en part eclipsada per la crisi i les divergències entre els partits de caràcter independentista. Els diferents actes convocats aquest cap de setmana per entitats i moviments socials s’han caracteritzat, a més de per reivindicar la força, empenta i decisió de bona part de la ciutadania catalana fa cinc anys, per les crítiques a les formacions polítiques independentistes que, una vegada més, han evidenciat com de lluny s’estan situant dels que van ser els seus votants, que hi van confiar per gestionar el resultat del referèndum. Que esclati una crisi de govern en vigílies de l’1 d’octubre com la que vivim entre Esquerra i Junts és un exemple palmari d’aquesta distància entre partits i la societat, que recrimina que els primers prioritzin els seus interessos per sobre dels dels ciutadans i s’oblidin de l’aval i mandat popular que va rebre aquell primer d’octubre del 2017, amb els sacrificis i repressió que van comportar aquelles jornades històriques.El president de la Generalitat, Pere Aragonès, conscient d’aquest divorci entre societat i institucions, va fer una crida a la unitat d’actuació.

Va assenyalar que “hem de tornar a trobar-nos, tornar a treballar en positiu en allò que ens uneix de forma inqüestionable, en allò que avui encara desperta tot el nostre orgull. Hem de tornar a unir-nos a través de l’ampli consens que Catalunya ha de decidir lliurement, de forma col·lectiva i en pau, quin ha de ser el futur polític del país”. El president, que no va fer al·lusió directa a la crisi en la qual està sumit el seu Govern, va posar èmfasi que un nou referèndum, inspirat en la denominada via canadenca, hauria d’aconseguir que tots els ciutadans se sentissin “cridats a votar”, que la comunitat internacional “acompanyés” la votació i que també l’Estat “reconegués el resultat”, a diferència del que va passar el 2017, encara que no va incidir ni en com ni quan es duria a terme la consulta.

Per la seua part, Carme Forcadell, expresidenta del Parlament que va ser esbroncada per bona part dels assistents a l’acte celebrat a l’Arc del Triomf de Barcelona, va dir comprendre i compartir l’enuig i la decepció de molts independentistes, alhora que va fer una crida a la unitat d’acció i estratègia, en un moment en què la divisió impera. En aquest sentit, segueix el compte enrere perquè Junts i Esquerra puguin arribar a un acord amb què salvar el Govern. Veurem si les múltiples crides a la unitat llançades en aquest aniversari de l’1-O són escoltades o bé cauen en sac foradat.