Sant Miquel i el futur incert del camp

La Fira de Sant Miquel de Lleida va tancar ahir les portes amb un balanç més que positiu, segons els organitzadors, que van recalcar la importància d’aquest èxit en el marc d’una campanya especialment complicada a diferents nivells. A banda de rebre més de 100.000 visitants, cosa que representa recobrar la normalitat després de dos anys negres a causa de la pandèmia, les transaccions també s’han recuperat i els expositors van expressar la seua satisfacció. Així mateix, les nombroses activitats i congressos celebrats en el marc del certamen han demostrat que la fira i, per tant, Lleida poden considerar-se referents i capital del sud d’Europa quant a noves tecnologies i avenços destinats al sector agropecuari.

Però malgrat aquest balanç positiu de la Fira de Sant Miquel, el món agrari de Lleida ha de fer front a uns reptes i a unes problemàtiques que aquest any, per múltiples motius, s’han agreujat de forma preocupant. Una vegada que sembla superada la pandèmia i els seus efectes devastadors, les inclemències meteorològiques, especialment les gelades de l’abril i les successives onades de calor després, i les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna, que ha comportat desproveïments i augments de preus energètics desorbitats, fan efecte en el sector. Així, ahir donàvem compte que, segons la conselleria d’Acció Climàtica i d’acord amb un informe fet públic per Asaja, les pèrdues de les gelades s’han quantificat en 273 milions.

Malgrat això, els agricultors només seran “recompensats” amb 126: 32 de corresponents als ajuts compromesos pel Govern i 94 per part d’Agroseguro en concepte d’indemnitzacions. Així, el forat que li queda al sector serà de 150 milions, la qual cosa repercutirà de segur a tots els nivells ja que serà difícil pal·liar aquest dèficit. D’una banda, el sector espera encara la convocatòria d’altres línies d’ajuda com són els crèdits tous, imprescindibles per reflotar les centrals i cooperatives.

De l’altra, potser en un apartat més domèstic però no menys important, existeix el risc que un bon nombre d’agricultors desisteixin de continuar, ja sigui per la falta de relleu generacional o bé per no poder fer front a les inversions que requereix aquesta activitat, i més quan els costos de producció han augmentat de forma alarmant arribant en alguns casos a triplicar-se. Així les coses, és necessari analitzar les necessitats d’un àmbit que és bàsic per a l’economia de Lleida i, per tant, per a la de tot Catalunya. Les administracions han de buscar solucions viables per assegurar el seu futur i els consumidors també hem d’apostar amb força per la producció i el consum de proximitat i, per descomptat, pagant uns preus que facin viables i rendibles les explotacions.