Els militants tenen l'última paraula

Si no hi ha un gir inesperat de guió, el govern de la Generalitat que formen ERC i Junts té les hores comptades al finalitzar sense acord les converses d’aquest cap de setmana entre els dos partits. Ara, serà la militància de JxCat la que decideixi sobre la pregunta clara que Jordi Turull va fer pública ahir: “Vols que Junts continuï formant part del Govern de Catalunya?” i, per molt que alguns consellers i conselleres del Govern facin campanya per quedar-se a l’executiu i poder acabar projectes començats, ajudar els alcaldes de cara a les municipals de la primavera i assegurar-se visibilitat i alts càrrecs, el matrimoni de conveniència que formen des del 2015 amb Junts pel Sí sembla condemnat al divorci. Després de les eleccions del 155 (desembre del 2017), en les quals Ciutadans va ser la formació més votada amb 37 escons, i ja sense coalició nacionalista, Junts en va aconseguir 34 i va pactar un executiu d’unitat independentista amb Esquerra (32), ja que es van quedar a dos escons de la majoria absoluta, però tota la legislatura va estar marcada per les desavinences i les dos maneres d’afrontar el full de ruta post-1-O.

La diferència bàsica d’aquestes dos ànimes del sobiranisme està clara. Mentre que ERC, que ara dirigeix el timó al sumar un diputat més que Junts el 2021 (33-32, per 33 del PSC), aposta per un diàleg sense data límit amb el Govern central, aprofitant que gràcies al suport republicà el PSOE va aconseguir arrabassar la Moncloa al PP, els de Turull-Borràs veuen aquesta taula estèril i reiteren l’aposta frontista cap a la independència. A més a més, els de Junqueras no consideren suficient el 52 per cent actual per rebre el suport internacional a una nova consulta, i Junts, sí.

Cadascú pot tenir les seues lícites raons, però queda clar que aquesta inestabilitat no ajuda la ciutadania ni les crisis que tenim a sobre de la taula. Per tant, que cadascú decideixi lliurement el que cregui oportú per als seus votants i ideologia, però Catalunya necessita un govern fort i el necessita ja, i socialistes i comuns ja s’han ofert en diverses ocasions a debatre el seu suport per tirar endavant els pressupostos, i és de suposar que, si el president Aragonès aposta per la via en solitari, deu tenir lligat un pacte de mínims, perquè el contrari ens abocaria a unes noves eleccions.

La Festa del Cine

La Festa del Cine torna de nou aquest mes d’octubre i des d’ahir fins dijous vinent celebrem un esdeveniment popular amb el qual es podrà disfrutar de totes les pel·lícules que estan a la cartellera de diferents sales a un preu del més assequible: 3,50 euros l’entrada. El cine és cultura i mantenir aquesta indústria, sigui en el format que sigui, és prioritari.