La igualtat no és només cosa de dones

Les aberrants consignes del col·legi major de Madrid i les reaccions posteriors demostren que la igualtat i el respecte entre sexes té al davant un llarg camí per recórrer, ja que encara molts homes i dones responen als mateixos patrons del masclisme que ha dominat el món durant els últims segles. Que estudiants de l’edifici femení receptores d’insults, amenaces de violació i vexacions diverses excusin o vegin com “una broma” que les anomenin “putes nimfòmanes”, o que no se sentin agredides quan els anuncien que “us prometo que cardareu totes en la capea” és tan preocupant com la mateixa actitud del grup d’energúmens que els ho cridaven. A les dones els ha costat molt guanyar-se el vot, la igualtat legal, laboral i social de la qual disposen avui i aquest llarg camí està en perill pels relats que intenta minimitzar la violència masclista que sega cada any milers de vides, físiques i psicològiques, a tot el món.

La prova més recent la tenim en el fet que està succeint a l’Iran, on l’integrisme religiós imposa el vel a les dones i les mata o persegueix si intenten rebel·lar-se, amb la tèbia resposta del món occidental per les estratègies geopolítiques. L’esdevingut a Madrid tampoc no se solucionarà expulsant o obrint un judici contra els capitostos, encara que és obligat fer-ho, ja que aquest caldo de cultiu contra la igualtat requereix sobretot educació familiar, pedagogia escolar i acord unànime dels partits i els mitjans per denunciar i rebutjar qualsevol tic de masclisme en qualsevol dels sectors de la nostra societat.Junts sortirà del GovernLa consulta a la militància de Junts sobre la seua sortida o permanència al Govern de la Generalitat, després que el president Pere Aragonès hagi cessat el vicepresident Jordi Puigneró per la moció de confiança demanada per JxCat en el debat de política general, va donar ahir la victòria del no seguir en l’Executiu. El 55,7 per cent dels afiliats de Junts comparteixen les tesis de Puigdemont i Borràs de passar a l’oposició i seguir un full de ruta independentista clarament diferenciat del d’ERC, que ha apostat per un diàleg sense presses amb el Govern espanyol per aconseguir d’aquesta manera un referèndum pactat.

Les incògnites són ara diverses. La primera, si Jordi Turull, el secretari general de JxCat, podrà cosir les ferides obertes amb aquesta consulta i mantenir la cohesió en una agrupació nova i amb dos ànimes molt diferenciades. La segona, i més important per a la ciutadania de Catalunya en general, és determinar què comportarà aquesta ruptura en l’acció de govern de la Generalitat, ja que ara ERC es queda en minoria i els pressupostos són sobre la taula.