La recessió que no s'ha sabut evitar

L’economia global continua en aigües turbulentes amb múltiples elements, de la guerra a Ucraïna fins a la inflació, que creix al ritme més ràpid vist en dècades, passant per l’alentiment econòmic a la Xina i l’impacte encara durador de la pandèmia o els cops del canvi climàtic. Davant d’aquesta tessitura el pessimisme que fa mesos que cala en les anàlisis i missatges del Fons Monetaris Internacional (FMI) s’ha assentat definitivament. L’informe de Perspectivas Econòmiques Mundials, presentat ahir a Washington, manté les estimacions de creixement global per a aquest any en el 3,2% però rebaixa fins al 2,7% els càlculs per al 2023, dos dècimes menys que el que havia previst en la revisió de les dades al juliol. A més, l’organisme veu una probabilitat del 25% que pugui caure per sota del 2%, una cosa que només ha passat cinc vegades des del 1970. Estem davant de les xifres de creixement mundial més febles que es registren des del 2001, amb l’excepció de la crisi del 2008 i del moment més dur de la pandèmia. I plana també el fantasma de la recessió. No apareix com a tal en les previsions immediates de l’FMI, però a l’escenari de risc l’anomenada “recessió tècnica” (dos trimestres consecutius de contracció) sí que es veu en algun punt entre aquest any i el vinent en el 43% d’economies amb aquestes dades trimestrals. El conflicte bèl·lic obert per Rússia continua donant múltiples cops.

Les llars de rendes més baixes i, sobretot, als països de més baixos ingressos, són les més castigades pels preus dels aliments disparats. Però ha desencadenat també una crisi energètica que, com recorda l’FMI, “especialment a Europa, no és un xoc transitori”. Amb la retallada de més del 80% del subministrament rus, els preus del gas a Europa s’han multiplicat per més de quatre i s’eleven les perspectives d’escassetat. Les receptes de l’FMI són adoptar mesures que protegeixin els més vulnerables però adverteix del risc de polítiques fiscals que es creuin amb els intents de controlar la inflació i desaconsella mesures d’estímul massa àmplies o sense objectius delimitats com baixades d’impostos generalitzades. “Si es fan inevitables algunes mesures és important posar la política en un marc fiscal a mitjà termini creïble”, assenyala l’informe. Fins aquí l’anàlisi financera i de macroeconomia que fa aquest organisme internacional, però als ciutadans corrents ens continua costant entendre per què no ha utilitzat més la via diplomàtica per evitar un dels principals causants d’aquesta crisi que ja tenim a sobre: la guerra d’Ucraïna. Per molt dictador que sigui Putin i per molt que la geopolítica dicti els designis del món, a les classes mitjanes i treballadores, que som la gran majoria, ens costa entendre que dels milers de guerres estèrils que hi ha cada dia al món, aquesta, al cor d’Europa, no s’hagi pogut evitar.