Coworking i el progrés del món rural

Les comarques de Lleida són líders a Catalunya en espais de coworking rural. Amb quinze espais de treball compartit, tenen la major oferta i reuneixen més de mig centenar d’empresaris que busquen un entorn en el qual treballar fora del seu propi domicili. La Seu d’Urgell, Guissona, Cervera, Alfarràs, Artesa de Segre i Balaguer són alguns dels municipis que acullen aquest tipus d’espais, ja siguin de titularitat pública o privada.

Molts formen part d’una xarxa anomenada Cowocat Rural, creada el 2014 pel Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques a Móra d’Ebre i cofinançat per la Generalitat i fons europeus. La gestió d’un espai coworking no es limita a compartir oficines i despeses derivades, sinó que exigeix a més un treball de dinamització que s’ha d’aplicar de forma continuada. Tallers, xarrades, jornades tècniques, dinars i fins i tot festivals com el Cowork Fest són algunes de les iniciatives per donar a conèixer aquesta mena de serveis.

En aquest sentit, la xarxa Cowocat Rural ha posat en marxa el Rural Pass, que permet utilitzar de forma indiferent diversos espais de la geografia catalana. Aquests espais compartits de treball permeten també a molts veïns originaris de l’entorn rural que s’havien vist obligats a viure en ciutats més grans, tornar a les seues cases i amb això contribueixen a evitar la despoblació i guanyar talent i serveis als pobles més petits. Que Sort, Tremp, Esterri d’Àneu, Espot, Lladurs, la Pobla de Segur o Guissona i Artesa de Segre se sumin a aquesta nova modalitat laboral és una excel·lent notícia, tant per a les persones que busquen una forma vida diferent com per als municipis que, gràcies a aquestes iniciatives, retenen o guanyen talent i veïns.

Que la fibra òptica arribi a cada racó de Lleida i el Pirineu és també vital perquè pugui continuar augmentant aquest instrument fonamental per al futur del món rural i el benestar dels seus ciutadans. De vegades caiem en el desànim de pensar que tot està ja inventat i que les ciutats ho absorbeixen tot, quan en realitat no és així i cada vegada és més apreciada la qualitat de vida dels pobles. Només cal talent i suport institucional per revertir la realitat actual.

Iniciatives com aquesta són sens dubte un bon camí.La Seu d’Urgell, un referentLleida està plena de certàmens, sobretot agraris, ramaders i gastronòmics, i cadascun busca la singularitat que representi el seu territori. Sens dubte la Fira del Formatge de la Seu d’Urgell ha sabut trobar amb els anys l’equilibri perfecte entre l’afluència de públic i la qualitat i projecció dels formatges que s’hi exhibeixen, un referent del sector a tot Catalunya.