La crisi dels Mossos d'Esquadra

La destitució del cap dels Mossos d’Esquadra, el lleidatà Josep Maria Estela, no és una bona notícia per al cos i ve a corroborar el que ja era un secret de domini públic des de feia temps. Cinc responsables del cos rellevats durant els últims cinc anys denoten clarament que hi ha un divorci entre les directrius polítiques de la policia catalana i el funcionament professional del cos. És obvi que, quan un determinat càrrec polític assumeix una conselleria, aquest ha de marcar les directrius fonamentals per les quals ha de regir-se el cos, per això la ciutadania els ha dipositat la confiança i aquest és un principi democràtic inqüestionable.

Però una vegada aquestes línies d’actuació han estat definides, qui sigui designat cap dels Mossos ha de tenir la màxima autoritat per dirigir professionalment el cos. I això no ha passat amb Josep Maria Estela, una persona recta i irreprotxable a qui càrrecs inferiors al seu han menystingut i intentat tenir sense dir ni piu. El principi d’autoritat ha de ser respectat sempre, i més en un cos policial.

La destitució de Toni Rodríguez com a responsable de l’àrea d’investigació ja va ser molt qüestionada i qüestionable i, si realment el conseller Joan Ignasi Elena considera que el tàndem que formen Eduard Sallent i Pere Ferrer és el millor posicionament per tornar la tranquil·litat als Mossos, que els nomeni màxims responsables, però el que no pot ser sota cap concepte és que els càrrecs els ostentin uns i manin altres. Que els sindicats donin al cent per cent suport a Estela demostra també que el malestar del cos és general i inclou tots els comandaments i agents. Cal revertir aquesta situació de forma immediata perquè prou desassossec suporta la població amb les crisis sanitàries i econòmiques per crear vaivens al cos de la policia catalana.

I en aquest afany no hauria d’intervenir el partidisme polític, perquè de l’estabilitat dels Mossos depèn no només la seguretat ciutadana i la resolució de milers d’investigacions, sinó el prestigi de tot el Govern i, per extensió, de Catalunya.

Cases buides i repoblació

Els municipis de l’Urgell tenen un total de 2.328 habitatges buits, sense comptar els de Tàrrega, mentre que mig centenar de famílies de la comarca busquen llogar-ne una. Així ho ha constatat el consell comarcal, que ha posat en marxa la borsa rural d’habitatge en col·laboració amb la Generalitat i els ajuntaments. Aquesta iniciativa i altres de similars que porten a terme altres municipis són una excel·lent idea per a la recuperació del medi rural, un camí que cal seguir per evitar la degradació de molts nuclis antics i una oportunitat per guanyar veïnat.