La mala salut de la vulnerabilitat

No és cap secret que disposar de pocs recursos econòmics suposa viure la vida amb desavantatge, perquè no és fàcil arribar a prémer el botó de l’anomenat ascensor social. Ara sabem que, a més, la cursa d’obstacles que han de superar aquells més desfavorits afecta també la salut. La Generalitat ha constatat que la incidència d’infeccions respiratòries com la grip o el refredat és superior en les persones amb un nivell socioeconòmic baix.

L’ús de les mascaretes va fer que aquestes afeccions es reduïssin dràsticament durant els dos anys de pandèmia i ara tots els indicadors anuncien que es reactivaran amb el fred. Tanmateix, no afectaran a tothom per igual, com tampoc no ha passat amb el coronavirus. Durant l’última onada de Covid, la classe mitjana-baixa de les comarques del pla de Lleida va emmalaltir un 22 per cent més que la classe mitjana-alta, segons dades del departament de Salut.

No és un problema fàcil de resoldre. Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública, explica que es tracta d’una qüestió “multifactorial” en la qual pesen qüestions com viure en pisos compartits o no poder permetre’s teletreballar, la qual cosa facilita les infeccions. Però n’hi ha més.

Les persones que tenen una renda més baixa són més susceptibles de patir descompensacions si tenen diabetis, cardiopaties o hipertensió i, estadísticament, tampoc hi ajuda el fet que fumin i beguin més i els seus àpats siguin menys saludables. Sens dubte, una radiografia de la desigualtat que hauria de disparar les alarmes dels governants davant de l’horitzó d’una crisi econòmica i energètica que fa augurar un hivern complicat. La salut no només és cosa de la loteria genètica.

Amb les dades de Salut a la mà, s’ha d’invertir en prevenció, però també en polítiques que afavoreixin l’erradicació de la pobresa o, almenys, mitiguin els seus efectes sobre la població vulnerable. Estar sa no pot ni ha de ser un luxe a l’abast d’una minoria.Més que una xifraVan ser notícia perquè en el seu dia van treure la nota més alta de la selectivitat i tots reconeixen que atansar-se a l’anhelat deu els va obrir moltes portes, sobretot al principi. Hem parlat amb alguns dels que van ser els alumnes més brillants de la seua promoció, que, amb la perspectiva dels anys, asseguren que, encara que les qualificacions acadèmiques altes són importants, “no cal obsessionar-se”, i és que l’autoexigència va ser la pitjor enemiga d’aquests joves estudiants que ara han pogut elegir el seu propi camí laboral en àmbits tan dispars com l’animació, la investigació o la docència.