Lligat i ben lligat

Primer va ser el desaparegut Hugo Chávez, l’any passat Vladímir Putin i ara, Xi Jinping. En els tres casos es van modificar les lleis perquè els dirigents de Veneçuela, Rússia i la Xina poguessin perpetuar-se en el poder. Xi Jinping, president de la Xina i secretari general del Partit Comunista, va presentar ahir els nous homes forts del règim.

Homes en el sentit literal de la paraula, ja que per primera vegada en els últims vint-i-cinc anys no hi haurà ni una sola dona al politburó, màxim escalafó del poder xinès. Tampoc hi haurà ni un indici de dissidència, ja que s’ha apartat sense miraments els que podien exercir un mínim d’oposició. I, de nou, l’expressió no és metafòrica.

En una aparent purga pública, la imatge de l’expresident Hu Jintao, predecessor immediat de l’actual líder xinès, tret per força del XX Congrés del Partit Comunista de la Xina, va convulsar dissabte la clausura de la reunió, en què Xi va deixar clar qui mana. I això que a la Xina, una vegada més, va funcionar la censura i no va poder veure’s què passava ni a les xarxes socials ni als mitjans de comunicació. El ja enorme poder de Xi, unit a la perspectiva d’un altre lustre al capdavant del gegant asiàtic envoltat només de seguidors lleials, el converteix en un nou Mao Tse-tung.

Des d’Occident es mira amb recel el que succeeix a la Xina, però és la segona economia del món i és poc probable, per dir impensable, que hi hagi conseqüències de cap mena. Potser perquè les democràcies occidentals depenen d’aquesta gran fàbrica global per funcionar a ple rendiment. La hipocresia de mirar cap a un altre costat encara que Xi Jinping obrís el Congrés dient explícitament que no renunciaria a l’ús de la força per prendre l’illa de Taiwan.

Les felicitacions rebudes tanquen aquest text on ha començat: el president de Rússia, Vladímir Putin; el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i el líder nord-coreà, Kim Jong-un, van ser els primers mandataris internacionals a transmetre les seues felicitacions al seu homòleg xinès, que ho deixa tot lligat i ben lligat.

Memòria necessària

La llista de lleidatans assassinats als camps d’extermini nazi que des del 1983 podia llegir-se en una làpida commemorativa al cementiri de Lleida havia quedat obsoleta i ja són vint-i-tres les víctimes documentades, vuit més. Recordar-les va més enllà de l’homenatge, és un acte de justícia que ha de servir perquè les pròximes generacions no oblidin l’horror que va implicar el feixisme. Un acte emotiu, però també reivindicatiu, perquè s’ha de continuar estudiant i ser documentat cada cas. La memòria històrica implica un compromís amb cadascuna de les víctimes.