Misogínia a les xarxes socials

Una dona de 29 anys, Adoración G.G., va morir diumenge a la matinada a Alcoi degollada presumptament per la seua parella, Guillermo V.M., de 28, al domicili familiar, on l’agressor va intentar suïcidar-se després llançant-se des del cinquè pis, en el qual vivien des de feia poc menys d’un any. La parella no tenia fills i no constaven denúncies prèvies. Amb la víctima d’Alcoi ja són 35 dones assassinades per violència de gènere en el que va de 2022 a l’Estat espanyol i la xifra ascendeix a 1.165 des del 2003, quan es van començar a recopilar aquestes dades.

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, i la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, van expressar la seua “més absoluta condemna i rebuig” a aquest últim assassinat masclista i van traslladar el seu “suport” a familiars i amistats de la víctima. Més contundent va ser el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, que va denunciar que el “principal problema d’Espanya” és que hi continuï havent “una sola dona vexada, perseguida o assassinada”. “No ho podem consentir”, va sentenciar.

I té tota la raó. Però les agressions contra les dones, moltes vegades pel simple fet de ser-ho, tenen moltes cares i una s’amaga a la jungla de les xarxes socials. Per això és d’aplaudir la iniciativa liderada per la Universitat de Lleida per analitzar els missatges misògins que tant abunden a Twitter, Facebook o Instagram.

Es tracta d’un estudi internacional en el qual participen altres universitats (la Pompeu Fabra de Barcelona, la Complutense de Madrid i la de Guadalajara a Mèxic) i que els últims dos anys ja ha recopilat l’escandalosa xifra de més de mig milió de publicacions que, d’una forma més o menys evident i més o menys vexatòria, ataquen les dones. L’objectiu del treball és doble: d’una banda determinar quin tipus de perfils s’amaguen darrere d’aquests discursos antifeministes i detectar si tenen vinculació amb certes esferes politicoideològiques, especialment d’extrema dreta. Després de l’anàlisi, el pròxim pas serà elaborar una guia amb pautes que serveixin com a instrument per a institucions i associacions amb què combatre aquestes actituds a les xarxes socials ja que actualment no existeix cap protocol amb criteris unificats per abordar aquesta situació i que, per exemple, determinarà si és més positiu contestar als atacs o millor obviar-los per no donar-los més difusió.

I és que aquest tipus de missatges potser puguin semblar en moltes ocasions de baixa intensitat però, per la mateixa condició d’universalitat de les xarxes socials, tenen un calat més que notable. De moment ja ha transcendit que una de les publicacions que s’analitzen és un tuit que qüestiona la necessitat de ser del ministeri d’Igualtat. La veritat és que no cal donar més detalls de l’esmentat tuit per no contribuir al seu patètic objectiu.