Un pedaç per a Urgències

L’hospital Arnau de Vilanova de Lleida va obrir dilluns la Unitat de Curta Estada (UCE). Si deixem l’enunciat així, sense més matisos, pot considerar-se que és una gran notícia per ajudar a descongestionar aquesta àrea, extrem indispensable per al bon funcionament dels serveis relacionats amb la sanitat. Però si entrem en els detalls ja veiem que no deixa de ser un pedaç.

Molt benvingut però un pedaç al cap i a la fi. Perquè aquesta nova UCE està dotada de catorze llits malgrat que només n’han entrat en funcionament sis. I això és a causa de la falta de personal, carència que ha motivat també el retard de la posada en marxa del servei, ja que havia d’entrar en funcionament el mes de maig passat.

Repetim que és una bona notícia que es millori l’atenció als pacients en una àrea on aquest extrem és de vital importància però, com critiquen els sindicats, el personal que es farà càrrec d’aquests llits prové d’Urgències, per la qual cosa els malalts “en lloc d’estar en lliteres, sis esperaran en un llit en una habitació per a dos malalts”, segons denuncien. Aquesta mesura s’ha adoptat coincidint amb les protestes diàries que protagonitza el personal d’Urgències de l’Arnau exigint més mitjans per poder oferir una millor atenció als pacients. És aquest equip humà el que sap a la perfecció quines mesures són necessàries tant per prestar un servei digne i adequat al que requereix cada malalt, així com per assegurar que el seu treball es dugui a terme amb tots els drets laborals que els han de cobrir.

Venim d’una pandèmia que ens havia de deixar moltes ensenyances però sembla que encara falta un bon tros per cobrir. Hem d’exigir que els nostres facultatius, personal d’infermeria i resta d’implicats en el sector sanitari tinguin un marc laboral digne i idoni, la qual cosa ha de repercutir en el benestar dels malalts que en l’actualitat passen hores i hores en passadissos sense l’atenció necessària requerida. Si no és així, se’n ressentirà l’estat de benestar que tant esforç ha costat aconseguir.

El fi no justifica els mitjans

Museus de tot el món estan convertint-se en l’escenari de les protestes de joves activistes que, d’aquesta forma, volen alertar sobre la gravetat de la crisi climàtica i la necessitat d’adoptar mesures urgents per frenar-ne els efectes. Sens dubte, el fi és lloable però els mitjans són del tot criticables. Perquè, a part de notorietat, què obtenen llançant un pastís contra la Mona Lisa o sopa enllaunada contra Els gira-sols de Van Gogh? Segurament el que aconseguiran és justament el que no pretenen: que el públic en general carregui contra les seues accions i s’oblidi del missatge que volien transmetre.