La Seu Vella, camí de la Unesco

Si preguntem, a qui sigui, quin és l’emblema de la ciutat de Lleida, segur que no dubtarà a l’hora de respondre: la Seu Vella. La que va ser catedral ha viscut mil i una vicissituds des de la col·locació de la primera pedra, un llunyà 22 de juny del 1203, la seua posterior consagració el 31 d’octubre del 1278 i fins a l’actualitat. Ha tingut modificacions de tot tipus i ha variat els seus usos al llarg de la història, en què ha arribat a ser convertida en caserna militar i presó amb la degradació que això va comportar al conjunt monumental.

Fins i tot va estar a punt de desaparèixer al segle XVIII per exprés desig de Felip V a causa del paper destacat que va tenir en la defensa de la ciutat abans que fos conquerida per les tropes francoespanyoles a la Guerra de Successió. Només la mort del monarca va impedir que arribés a complir-se el seu dràstic mandat. Aquestes pinzellades històriques serveixen d’exemple per deixar constància una vegada més de la importància d’aquest complex monumental, en el marc del Turó de la Seu Vella, i que ahir va viure el seu “dia gran”.

I va ser més especial que en edicions anteriors ja que l’Associació Amics de la Seu Vella, l’entitat que més ha lluitat per a la dignificació, conservació i restauració del complex arquitectònic, compleix el cinquantè aniversari. Com a interlocutor més que vàlid en la defensa del Turó, l’associació va exigir una vegada més que s’agilitzin els tràmits perquè la candidatura a Patrimoni de la Humanitat per part de la Unesco sigui una realitat l’any vinent. Per tornar a intentar quedar en bon lloc en aquesta carrera, ara paralitzada en el cas de Lleida perquè hi havia altres propostes pendents a nivell estatal, és necessari que les administracions, principalment Paeria, Generalitat i Govern central, s’esforcin al màxim per elaborar una candidatura competitiva i amb garanties d’èxit.

Tanmateix, per aconseguir aquest objectiu, prèviament es requereixen una sèrie de millores, com van apuntar des d’Amics de la Seu Vella, com és la il·luminació, neteja de la zona i, especialment, la restauració dels trams degradats de les muralles. Tots aquests treballs no poden dilatar-se si l’objectiu és que la candidatura sigui acceptada per l’Estat el 2023. El temps apressa i hi tenim poc a perdre i molt a guanyar.

La tragèdia de Seül

Corea del Sud seguia ahir en estat de xoc després de la catàstrofe que va tenir lloc dissabte al barri d’Itaewon, a la capital, Seül, en la qual més d’un centenar i mig de persones van morir en una allau durant una festa de Halloween i 350 continuaven desaparegudes. És necessari que el Govern sud-coreà investigui què va passar per evitar que una tragèdia així pugui repetir-se.