Lula da Silva, una esperança per al Brasil

Lula da Silva tornarà a presidir el Brasil. El líder progressista es convertirà en el pròxim president del país després d’haver guanyat per la mínima la segona volta de les eleccions presidencials. El candidat esquerrà del Partit dels Treballadors (PT) va aconseguir el 50,90% dels vots, davant el 49,10 per cent del candidat ultradretà i actual president, Jair Bolsonaro, que hores després d’haver finalitzat l’escrutini guardava silenci sense reconèixer encara la seua derrota, produïda per només 2,1 milions de vots de diferència en un país en què 156 milions de ciutadans estaven cridats a les urnes.

La victòria del líder d’esquerres arranca amb un país molt fragmentat, però amb l’esperança que el Brasil pugui seguir reduint les bosses de pobresa i a poc a poc tornar a situar-se entre les economies emergents del món. La vida política de Lula da Silva és una història de resiliència, ja que en els seus dos anteriors mandats va aconseguir treure de la misèria 30 milions de ciutadans, encara que la crisi mundial del 2008 va posar en perill tots els avanços i els casos de corrupció en persones del seu entorn (fins i tot ell va arribar a estar condemnat per suposadament haver acceptat un suborn d’un contractista) li van costar tornar a l’oposició. Ara, guanya la presidència brasilera i deixa enrere les polítiques d’extrema dreta i d’irracionalitat que han caracteritzat la negra etapa de Bolsonaro, sobretot durant la Covid.

La victòria progressista arriba, a més, quan són ja molts els països de Sud-amèrica que han virat a l’esquerra, que en països en desenvolupament o pobres hauria d’ajudar els més desfavorits i acabar amb les oligarquies en aquests estats.

Tancar ferides

Deia el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que honrar les víctimes del franquisme no és obrir ferides, sinó tancar-les, i no podem estar-hi més d’acord. Han passat vuitanta-sis anys des de l’inici de la Guerra Civil Espanyola, després del cop militar que va arrabassar la democràcia als espanyols per la via de les armes. I només amb la recerca dels desapareguts i la reparació de les ignomínies dels processos judicials portats a terme, Espanya podrà tancar aquesta negra etapa de la seua història.

Durant dècades, aquestes víctimes no han estat reconegudes dignament i no han rebut l’homenatge d’Estat que mereixen. A partir d’ara, el 31 d’octubre, en compliment de la llei de Memòria Democràtica que es va aprovar fa uns dies, serà sempre el del record i homenatge a totes les víctimes del cop militar i la dictadura franquista. Seria edificant també que, a més, algunes estructures d’estat anquilosades en èpoques pretèrites passessin també a la història i puguem entre tots avançar en democràcia.