S'haurà de fer alguna cosa més que resar

Amb les últimes pluges, que fa poc més d’una setmana van deixar gairebé 100 litres per metre quadrat al Pirineu, no n’hi ha hagut prou per pal·liar la sequera i els pantans tot just recuperen reserves. Ara, la falta d’aigua amenaça tres grans centrals hidroelèctriques: les de Talarn, Escales i Mequinensa, en mans d’Endesa. Aquesta última pararà a mitjans d’aquest mes, per primera vegada des que es va inaugurar el 1966, i les altres dos ho faran pròximament si no plou.

La companyia va advertir que també podrien parar les de Gavet de la Conca i el Pont de Montanyana. La central de Rialb, d’Acciona, ja ho va fer a finals del mes d’agost passat. El tancament de centrals respon a la necessitat de deixar prou reserves per al subministrament d’aigua de boca a la població.

Els usos industrials, i en aquest cas hidroelèctrics, són els últims en l’escala de prioritats d’ús de l’aigua. Els proveïments i el cabal ecològic ocupen el primer lloc i els regs, ara acabats al concloure la temporada, el segon. Aquest any la producció hidroelèctrica s’ha reduït dràsticament a Lleida.

A les centrals d’Endesa ha descendit un 14,4 per cent entre els mesos de gener i setembre. Si es comparen les xifres d’aquest 2022 amb les de la mitjana dels últims deu anys, el descens és del 32,1 per cent. Seria necessari remuntar-se al 1989 per trobar una producció tan baixa, segons el cap del centre de producció d’Endesa a la Península, Ángel García.

Respecte als embassaments, a la conca del Segre els d’Oliana (al 26,7% de la seua capacitat) i de Rialb (6,2%) amb prou feines han guanyat hectòmetres cúbics durant l’última setmana. Caldrien pluges intenses i contínues per començar a pal·liar aquesta situació. Esperem que no hàgim d’arribar al recurs del conseller Francesc Baltasar l’abril del 2008, quan va assegurar que havia anat a resar a la verge de Montserrat perquè plogués, per la situació d’emergència que es va viure en aquella època a Catalunya, que va obligar a recórrer al subministrament en vaixells per assegurar els proveïments, però està clar que aquest període de sequera no és només una estadística més o menys habitual cada vint o trenta anys, sinó el clar signe de canvi climàtic que obliga a anar prenent mesures d’estalvi d’aigua per garantir els proveïments de consum de boca, els de reg, els industrials i els hidroelèctrics, tots igual de necessaris, encara que amb diferents prioritats i solucions.

Ja hem reiterat en diverses ocasions que la modernització dels regs és inajornable i, pel que fa als proveïments, s’haurà de fomentar la innovació en l’estalvi diari i posar tot el talent tecnològic i d’innovació per a un consum més sostenible. Quant a les energies, si volem anar eliminant les fòssils i apostar per les netes, no podem perdre més temps i s’ha de posar fil a l’agulla de forma immediata.