El finançament dels partits i el 3%

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita que s’imposin penes de fins a vint-i-un anys i quatre mesos de presó als acusats en el cas 3%, la trama de presumpte finançament il·legal de l’extinta CDC durant el mandat d’Artur Mas. El ministeri públic, que també demana multar amb tres milions d’euros el PDeCAT com a hereu del desaparegut partit nacionalista, planteja aquests càstigs a l’escrit d’acusació que ja ha presentat a la instrucció oberta a l’Audiència Nacional per la suposada manipulació de concursos públics durant, almenys, vuit anys, per desviar diners a les arques de la formació. Els delictes que els imputa són frau, blanqueig de capitals i prevaricació.

El fiscal José Grinda, que firma el document de 210 pàgines, carrega contra Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer i exgerent de la força política, respectivament, que situa a la cúspide de la presumpta xarxa corrupta. Per al primer demana vint-i-un anys i quatre mesos de presó i per al segon, divuit anys i deu mesos. Tanmateix, per a dos exalts càrrecs més del partit sol·licita penes molt més baixes per la seua col·laboració en la investigació: per a l’exresponsable de finances Daniel Osàcar planteja només un càstig d’un any i sis mesos de reclusió substituïble per treballs en benefici de la comunitat, i per a l’exresponsable econòmic Francesc Xavier Sánchez, un any de presó i sis mesos de treballs en benefici de la comunitat.

El període estudiat va des del 2008 fins al 2015, quan, segons el fiscal, alts càrrecs de CDC, en connivència amb càrrecs públics i funcionaris de diferents administracions i institucions públiques de Catalunya, i amb els diferents empresaris acusats, van posar en marxa una estructura per finançar aquest partit polític “il·legalment i de forma encoberta”. El mecanisme hauria començat amb la figura de Gordó, que va ser també conseller de Justícia del Govern de Mas. Segons el fiscal, els acusats actuaven sota la “seua direcció” per controlar els concursos d’obra pública i serveis que treien les diferents administracions que eren “sota l’esfera de poder de CDC”, des de la mateixa Generalitat fins a ajuntaments, diputacions i organismes dependents.

D’aquesta manera, influïen en els responsables de les adjudicacions perquè els les atorguessin als empresaris del mateix parer, que ingressaven diners en forma de donacions. Caldrà esperar, però val a recordar que entre els anys 2006 i 2008, la presidència de la Generalitat estava en mans de José Montilla, ja que la CDC d’Artur Mas va assumir la presidència el 2010 i fins al 2015, amb la qual cosa els dos anys inicials de la investigació han d’estar centrats en altres administracions, en cap cas en el govern català. Aixecar catifes és saludable i obligat, sempre que la finalitat sigui exclusivament fer justícia i s’utilitzi la mateixa vara de mesurar per a tothom.