La imparable força de la naturalesa

Divuit morts i una devastació immensa. Aquest va ser l’efecte de les riuades que van assolar gairebé tota la província de Lleida i la Franja els dies 7 i 8 de novembre del 1982. Han transcorregut 40 anys, però la seua memòria continua molt viva, tal com donem compte en la nostra edició d’avui.

Malgrat que les imatges més icòniques són les de la inundació que va patir gran part de Lleida ciutat –a Pardinyes, rambla Ferran, Blondel i Cappont–, el principal càstig el van patir diversos municipis del Pirineu. La prova d’això és que 12 dels morts van perdre la vida a Andorra i els altres sis, a Capdella (3), Oliana, les Valls de Valira i Solsona, la identitat dels quals també detallem. I si la pèrdua de vides humanes sempre és dolorosa, en aquest cas encara més perquè la majoria van ser de nens i joves.

En aquestes comarques hi va haver pobles que van quedar literalment destrossats, en especial el Pont de Bar, i van ser molts els que van quedar incomunicats per carretera durant diversos dies. Les inundacions van ser la conseqüència d’una gota freda que va deixar més de 300 litres d’aigua per metre quadrat en només tres dies en bona part del Pirineu, cosa que va provocar una gran avinguda dels cursos de tots els rius. Aquests es van desbordar i, a més, va caldre obrir les comportes dels pantans d’Oliana i Escales (més tard també el de Camarasa) perquè en unes quantes hores van arribar al màxim de la seua capacitat.

Els danys van ser gegantins, uns 45.000 milions de pessetes de l’època i, com és habitual, el millor va ser la solidaritat que van demostrar una multitud de persones anònimes, tant per ajudar els més afectats durant les pitjors hores de la tragèdia com per col·laborar posteriorment en les tasques per aconseguir que carrers i carreteres tornessin a ser transitables i netejar cases i establiments. D’altra banda, aquestes riuades van comportar la lliçó que calia prendre mesures per prevenir tant com fos possible que poguessin repetir-se episodis similars. Així, les administracions van abordar obres de millora dels cursos en diferents poblacions, el principal emblema de les quals és la canalització del Segre al seu pas per la ciutat de Lleida, així com una major regulació dels cabals amb la construcció del gran pantà de Rialb.

L’eficàcia real de les noves infraestructures no ha estat provada, perquè la província no ha tornat a patir un fenomen de la magnitud de la gota freda del 7 i 8 de novembre del 1982. Aquest 40 aniversari no ha de servir tan sols per recordar el succés i el que es va fer com a conseqüència d’això, sinó que hauria de ser un esperó per conscienciar-nos que l’home no pot dominar el clima, però amb la seua acció sí que pot empitjorar-ne els efectes, com s’està veient de forma palmària les últimes dècades, amb temperatures cada vegada més altes. Per desgràcia, la Cimera del Clima que comença avui no sembla que hagi de canviar res.