Cal passar a l'acció contra els suïcidis

Els accidents de trànsit van costar la vida l’any passat a 37 persones a Lleida, prop de 200 a Catalunya i una mica més de 1.500 a Espanya. El 2020, quan la mobilitat va quedar molt restringida a causa de la pandèmia de la Covid, van ser 20, 105 i 1.370, respectivament. Són xifres que, malgrat que menors que les de fa unes dècades, continuen sent excessives.

Per això tant l’administració catalana com l’estatal duen a terme cada poc temps campanyes per intentar reduir la sinistralitat, algunes de les quals amb imatges certament molt impactants. Està bé que així sigui, perquè prevenir morts evitables ha de ser sempre una prioritat. Ara bé, crida l’atenció que l’any passat hi va haver un total de 33 morts per suïcidi a Lleida, mentre que el 2020 van ser 25.

Aquell mateix any, el nombre de suïcidis a Catalunya va ser de 556, i a tot l’Estat, de 3.941. La realitat és palmària: les defuncions per aquesta raó són moltes més que per accidents de trànsit a Catalunya i Espanya, fins i tot si en aquest últim cas es prenen com a referència les dades del 2021, quan ja amb prou feines hi havia restriccions a la mobilitat. En canvi, l’atenció que les administracions posen a intentar evitar-los en la mesura del possible és infinitament menor que la que rep la sinistralitat viària.Una altra comparació que resulta paradoxal és que les campanyes de seguretat viària destaquen que moltes de les víctimes són joves, quan també són precisament els més afectats pels suïcidis, ja que la gran majoria d’aquests són de menors de 50 anys.

Com denuncien les entitats de suport i els familiars, falten recursos per a la prevenció i cal que parlar d’aquesta qüestió deixi de ser un tabú a nivell social. Els últims anys, s’han fet importants passos endavant respecte als serveis d’atenció a la salut mental, que han inclòs plans de prevenció del suïcidi. Tanmateix, els mitjans que es dediquen a la salut mental continuen estant un esglaó per sota del que pot definir-se com la sanitat convencional, i la distància és encara molt més gran respecte a l’àmbit específic de la conducta suïcida.

Per acabar-ho d’adobar, el servei telefònic del 061 que atén les trucades d’auxili per aquesta raó no és gratuït. Tot plegat fa evident que l’associació de Suport al Dol de Ponent té la raó quan reclama més recursos per disposar de professionals formats en aquesta matèria i plans de prevenció. La seua demanda que “cal passar a l’acció” està plenament justificada i és hora que tant la Generalitat com el Govern central adoptin les mesures necessàries per portar-ho a la pràctica.

I a nivell social, és necessari trencar d’una vegada un tabú que el que comporta moltes vegades és la culpabilització de la víctima i del seu entorn. Parlar-ne obertament és molt millor que tirar-hi un vel.