El debat dels Jocs del Pirineu

Després de la insolència d’Aragó a la candidatura conjunta amb Catalunya per als Jocs Olímpics d’Hivern 2030, i malgrat la decisió del COE de donar per tancat el projecte olímpic i no presentar cap candidatura espanyola per a aquell any, la Generalitat avança en la seua iniciativa en solitari i s’obre a enfocar el projecte Barcelona-Pirineus 2034, a les instal·lacions de la Molina, Masella, Baqueira-Beret, Espot i Boí Taüll, i per a les proves a l’estranger es comptarà amb Courchevel i La Plagne als Alps francesos i Sarajevo a Bòsnia. De la capital catalana, s’utilitzarien recintes com el nou Palau Blaugrana, el Palau Sant Jordi o la Fira de Barcelona. És evident que la situació política pot canviar de cara a la pròxima convocatòria i que no tots els partits tenen la mateixa visió dels avantatges o inconvenients que un esdeveniment d’aquestes proporcions comportaria per al Pirineu, però precisament perquè hi ha temps seria bo que les diferents sensibilitats obrissin un debat clar i directe perquè els veïns d’aquests municipis poguessin votar, quan es convoqui la consulta, amb més coneixement de causa i decidir en conseqüència.

Tots els ajuntaments del Pirineu i els seus habitants estan d’acord que el turisme no pot ser l’única via de progrés de futur, perquè per molt que els hagi assegurat el present cal una diversificació econòmica que pugui crear ocupació més estable i recuperar el sector primari, indispensable per a la biodiversitat i la sostenibilitat de l’entorn rural, sense oblidar indústries complementàries. Fins aquí estaríem tots d’acord. Les discrepàncies comencen quan s’analitza el que poden aportar uns Jocs d’Hivern al Pirineu.

Per a uns és inqüestionable que la promoció mundial que implicaria per als esports d’hivern i per al turisme té més avantatges que no pas inconvenients, mentre per a d’altres és contradictori que en ple canvi climàtic es projectin unes competicions d’esquí que necessitaran innivació artificial per ser viables al cent per cent. Aquestes són les premisses i, com abans s’iniciï el debat, més consensos s’assoliran i més democràtica serà la resolució final.

Cimera del Clima

I per a contradiccions molt més aparents i greus, la cimera del clima que se celebra a Egipte, un estat, com a Qatar –on d’aquí a uns dies arranca el Mundial de futbol–, en el qual no es respecten els drets humans i en què s’ha habilitat un oasi al marge del país per acollir els mandataris del planeta, entre els quals no hi ha els líders d’alguns dels països més contaminants. Aquest és el món on vivim.