SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dijous a la nit en una entrevista televisiva que PSOE i Podem registrarien ahir una proposta de derogació del delicte de sedició que en suposarà la substitució per un de nou de desordres públics agreujats. Al seu parer, amb els canvis, el Codi Penal serà “més o menys homologable al que tenen les democràcies europees” i, en conseqüència, “les penes per aquests delictes seran les que es cataloguen en els Codis Penals de les democràcies a les quals ens volem assemblar”. Sánchez va assegurar que la iniciativa no és fruit de la pressió d’ERC per aprovar els pressupostos de l’Estat del 2023 i va afirmar que ell havia volgut aquest canvi “des de sempre”.

Patxi López, pels socialistes, i Jaume Asens, president del grup parlamentari d’Unides Podem i diputat dels comuns, van registrar la iniciativa a la Cambra Baixa i esperen que abans de concloure l’any pugui acabar la tramitació parlamentària i entrar en vigor d’aquí a uns sis mesos. La lletra petita la deixarem per als experts però correspon en aquest moment tres reconeixements. El primer, al president Sánchez per enfocar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya com el que és: una assignatura pendent no resolta per la Transició i que només pot resoldre’s amb diàleg, negociació, democràcia i desjudicialització del procés.

És també just reconèixer al diputat dels comuns Jaume Asens l’afany que ha tingut des del primer moment a reformar el Codi Penal perquè alguns jutges no puguin retorçar el dret per perseguir idees polítiques. I, per descomptat, lloar el sentit comú d’ERC que, contra vent i marea, de vegades fins i tot en contra de sectors independentistes, ha apostat per la negociació per anar fent passos cap al lícit i democràtic objectiu que els catalans puguin decidir el seu futur i la seua relació amb l’Estat espanyol a les urnes. Evidentment que només és un esglaó en el camí per aconseguir una entesa que posi fi a la crispació d’aquests últims anys, d’un problema que porta segles sobre la taula, però sens dubte és un pas.

És veritat també que el Govern espanyol sap que aquesta reforma era l’única via que li quedava per no rebre un revés considerable per part de la Justícia europea, però també és cert que el pas fet li pot costar un desgast electoral per part d’una dreta i ultradreta enrocades en temps pretèrits ja que el nou tarannà que es presumia a Núñez Feijóo ha quedat en res davant dels deliris d’Isabel Díaz Ayuso. Per tant, tots els actors haurien d’explorar aquest nou escenari com una gran oportunitat i la dreta espanyola, si realment vol equiparar-se als seus homòlegs europeus i no posar-se a l’altura dels Bolsonaro o Trump, faria bé a deixar de sembrar odi i divisió i afegir-se a les negociacions.

tracking