Els pobles petits, cada vegada més grans

Van ser pobles plens de vida, però s’esllanguien. Durant dècades hi va haver un degoteig constant de veïns que tancaven la casa familiar per establir-se en una ciutat. Semblava inevitable que s’accentués el profund desequilibri demogràfic de Catalunya, amb l’àrea metropolitana de Barcelona altament poblada en contraposició amb la resta del país.

I més del mateix ocorria a la demarcació de Lleida, amb una capital de 140.000 habitants i la segona població, Tàrrega, amb prop de 18.000. A més, el 71% dels municipis lleidatans estaven el 2017 per sota del miler de veïns. Tanmateix, el llarg confinament del 2020 per la Covid-19 ha provocat un retorn al món rural.

L’aclaparament que va suposar per a moltes famílies viure en espais molt tancats i sense accés a la naturalesa va invertir la tendència i ara la majoria de municipis de Lleida ha guanyat població que busca una millor qualitat de vida. Sis de cada deu, un total de 146 poblacions, han augmentat el seu cens entre el 2019 i el 2021, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Els ajuntaments, conscients que es tracta d’una oportunitat d’or per recuperar serveis i evitar el tancament d’escoles o consultoris mèdics, promouen desenes d’iniciatives, en solitari o en col·laboració amb altres administracions, per atreure nous habitants i conservar els que ja tenen.

De fet, alguns petits pobles han experimentat un creixement de població que ha posat a prova la capacitat d’infraestructures i equipaments públics construïts per a poblacions molt menors. És el cas de Bausen, el cens del qual ha crescut un 20%. L’ajuntament adverteix que la carretera d’accés a aquesta localitat aranesa no pot absorbir el trànsit de veïns i turistes, per la qual cosa es bloqueja sovint.

També ha crescut de manera espectacular Lles de Cerdanya, amb un 19% més de població, cosa que ha obligat a construir un nou consultori mèdic. L’augment és del 18% a Granyena de les Garrigues i Prats i Sansor, on l’escola “ha arribat al seu límit”, amb 40 alumnes, i s’ha hagut d’habilitar un equipament municipal com a aula.Que les petites poblacions tinguin futur és, sens dubte, una bona notícia, però sense l’ajuda de les administracions no serà tan fàcil fixar aquests nous veïns al territori. El transport públic és encara una assignatura pendent en moltes comarques de Lleida, cosa que obliga a dependre del cotxe particular i això, a banda de ser poc sostenible, incrementa els riscos de patir un accident de trànsit.

El manteniment de les carreteres ha de ser una altra prioritat i, per descomptat, s’han de garantir serveis tan bàsics al segle XXI com internet per poder teletreballar en condicions. Els pobles petits volen créixer.