Nous temps, vells delictes

Una adreça IP, l’identificador amb el qual es registra un ordinador connectat a una xarxa, coincident va permetre als Mossos d’Esquadra de la Seu d’Urgell relacionar dos denúncies que han aconseguit desarticular una de les estafes més grans d’Europa en criptomonedes, un tema donat a conèixer en exclusiva per aquest diari dissabte passat. La primera denúncia que van rebre va ser a finals del 2017 i correspon a un veí de la capital de l’Alt Urgell al qual van estafar uns 8.000 euros. Poc després en va arribar una segona, de molta més envergadura.

Una dona d’edat avançada de Puigcerdà s’havia quedat sense 800.000 euros després d’haver invertit inicialment 250 euros en l’adquisició de criptomonedes. “A través de les informacions aportades per les víctimes i, després d’un estudi en profunditat, concloem que havien estat estafats per la mateixa xarxa, situada en un call center d’Albània”, segons va explicar a SEGRE el sergent Martí Giró, cap de la Unitat Territorial d’Investigació (UTI) dels Mossos a la regió del Pirineu Occidental. El sergent va afegir que “el 2020 hi va haver una tercera víctima a Vielha, en aquest cas d’uns 160.000 €”.

Aquestes són només tres de les 17.000 víctimes que els Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil –que es va afegir a la investigació després d’una denúncia a Osca– estimen que hi ha a Espanya, moltes de les quals encara no han denunciat. El modus operandi d’aquesta estafa de tota la vida adaptada a internet i les xarxes socials funcionava amb un doble vessant. D’una banda, amb una tecnologia molt avançada i, per una altra, amb enginyeria social, ja que sabien en cada moment com tractar la víctima.

Els lladres utilitzen qualsevol xarxa social per aconseguir la identitat de les persones a qui pretenen enganyar i, a partir d’aquí, sense presses i amb gran psicologia i empatia, van obtenint la confiança dels presumptes inversors perquè vagin comprant criptomonedes i els mostren els guanys immediats que va tenint, fins i tot els abonen algunes petites quantitats perqùe hi confiïn. Quan l’estafat demana cobrar ja quantitats importants de diners és quan a poc a poc es va adonant que ha estat víctima d’un robatori. Davant d’aquestes noves formes d’enganys i estafes hi ha algunes consideracions.

Primer, ningú ha de confiar les dades personals ni obrir pàgines o enllaços de tercers sense abans contrastar la fiabilitat de l’emissor. I de la mateixa manera que ningú dona diners a una persona que li diu pel carrer que pot multiplicar els seus estalvis, per molt que li digui que és corredor de borsa o director d’un banc, tampoc ha de fer-ho per internet ni per telèfon. D’altra banda, la credibilitat i certificació de les empreses a les quals donem les nostres dades personals és vital per evitar que aquests lladres de guant blanc aconsegueixin els seus objectius. Els nous temps porten nous enganys i tota prudència és poca.