El valor del sector primari lleidatà

L’economia del pla de Lleida pot recuperar els nivells prepandèmia a finals d’aquest any, segons les previsions del catedràtic de la UAB Josep Oliver, director de l’Anuari Comarcal del BBVA. Aquest informe anual no preveu tampoc que Catalunya entri en recessió durant el pròxim 2023, que qualifica també com a any de transició. Lleida va arribar a abaixar fins a 10 punts el PIB en els dos anys del coronavirus, però ha reprès un creixement mitjà del 5,8 per cent al pla.

Ja vam avaluar durant la crisi sanitària que les zones amb alt valor productiu primari, com és el cas de Lleida, patien menys la recessió que va comportar l’aturada econòmica en molts sectors a causa del virus, cosa que ens ha de fer reflexionar sobre les fortaleses que tant l’agricultura com la ramaderia tenen per al nostre futur. Sens dubte, el camp i els recursos hídrics van comportar un valor incalculable per al progrés de les nostres comarques, que van viure a partir dels anys setanta una època de gran prosperitat. Els temps han canviat i les petites i mitjanes explotacions han vist caure els ingressos de forma alarmant i corren el perill de ser absorbides per la competència de les grans firmes si les administracions no dissenyen un full de ruta que incentivi aquestes explotacions familiars, vitals per mantenir una economia diversificada i competitiva.

La pandèmia ha demostrat les capacitats de l’agroalimentació i de tota l’economia de proximitat, com aquestes xifres del BBVA constaten, i només es pot incentivar des de tots els vessants possibles el sector primari i el seu ampli ventall d’indústries i negocis que el complementen. Aprenguem a valorar el potencial de la nostra riquesa natural i dissenyem un futur que se sustenti en aquests sectors, complementant-lo evidentment amb els serveis, comerç i restes d’eixos vertebradors d’una societat equilibrada i sostenible.

La llei del “sí és sí”

El projecte de Llei de Garantia de la Llibertat Sexual (llei del “només sí és sí”), dissenyat pel ministeri d’Igualtat, ha reformat el Codi Penal perquè el consentiment exprés sigui clau al jutjar els delictes sexuals i esborra la distinció entre abús i agressió sexual. Una llei necessària que evita la impunitat o condemnes molt baixes per a tots aquells casos d’agressions sexuals diverses que quedaven en abusos per no haver-hi penetració o no estar clara la negativa de la víctima, per por, submissió o el motiu que fos.

Al no haver-se aprovat un període de transició de la llei, s’ha deixat un forat que pot afavorir revisar a la baixa algunes condemnes. L’harmonització i la variació de forquilles requereix ajustaments i han de fer-se, per evitar afavorir precisament els que es volia castigar, però en cap cas ha de servir per qüestionar aquesta llei.