La gran nit de les lletres lleidatanes

La Seu Vella es va vestir ahir de gala per acollir l’entrega dels premis Josep Vallverdú d’assaig i Màrius Torres de poesia. En realitat, va ser un retorn. El 1983, coincidint amb la celebració a Lleida de les festes Pompeu Fabra es va organitzar una visita a l’antiga catedral de Lleida amb el fundador d’Òmnium Cultural, Lluís Carulla, entre altres personalitats.

El llavors regidor de Cultura, Jaume Magre, va aprofitar l’ocasió per fer-li una proposta a Josep Vallverdú: batejar amb el seu nom un premi literari que organitzaria la Paeria. L’autor de Rovelló va acceptar encantat, però va posar una condició: que el premi fos d’assaig. Va ser un encert.

La nit del 17 de desembre del 1984 es va resoldre la primera edició del guardó a l’hotel Condes de Urgel. Dos joves acabats de llicenciar en Filologia Catalana, Xavier Macià i Núria Perpinyà, van fer història com a primers guanyadors amb l’obra La poesia de Gabriel Ferrater. Gairebé quaranta anys després, el premi té bona salut i ha tornat a la poesia.

La serp i la poma: al voltant del llenguatge poètic és l’assaig guanyador de la 39a edició, obra del poeta i professor emèrit de la UdL Josep Maria Sala-Valldaura. Feia cinc anys que el guardó d’assaig no es quedava a casa, des que el va guanyar Joan García del Muro el 2017. La guanyadora del premi Màrius Torres de poesia, que va arribar ahir a la 27a edició, va ser Marina Miralles, de Granollers, per Llavors.

Però, sens dubte, els protagonistes de la nit van ser Josep Vallverdú i Guillem Viladot. Van ser grans amics i, coincidint amb el centenari de l’apotecari d’Agramunt, Rosa Mesalles va idear l’espectacle Estimat amic, rebuda la teva.. (De V a V: d’un temps, d’una amistat), inspirat en la correspondència que van mantenir durant anys.

És la gran nit de la cultura de Lleida. Paeria i Diputació sumen esforços des de fa anys i s’ha aconseguit que els premis tinguin prestigi a nivell nacional. El més difícil ja s’ha aconseguit.

Ara cal destinar els esforços al fet que els llibres que sorgeixen d’aquests guardons tinguin una llarga vida.Passat i futur del SobiràLa millora de Terradets i Collegats ja fa dies que ha deixat el Pallars Sobirà a menys de dos hores de Lleida i malgrat que les connexions amb Aran, l’Alta Ribagorça i l’Alt Urgell tenen moltes assignatures pendents, aquesta històrica comarca és de les que millor combinen el creixement turístic, que li ha fet guanyar habitants i progrés, amb les activitats tradicionals. El Sobirà té un creixement sostenible i unes iniciatives esportives i culturals de primer ordre. SEGRE va inaugurar ahir a Sort l’exposició itinerant dels 40 anys, que mostren perfectament les potencialitats d’aquesta comarca.