Tecnologia del segle XXI, atenció del XIX

Les gestories de Lleida han registrat un fort increment de particulars que, davant de la impossibilitat de concertar cita prèvia per fer tràmits a les oficines de la Seguretat Social lleidatanes, acudeixen a professionals laborals autoritzats perquè accedeixin a la “plataforma digital de l’INSS” i tramitin els seus expedients al més aviat possible. No obstant, des de la delegació de Graduats Socials a Lleida, asseguren que hi ha igualment un retard de fins a tres mesos per tramitar jubilacions o cobrar pensions. “És el sistema el que d’alguna manera obliga a treballar així perquè ho volen tot informatitzat i s’està substituint personal per tecnologia.” “Ara, la feina dels funcionaris es fa telemàticament i un expedient de Lleida pot acabar al País Basc o Madrid, per la qual cosa el tornen a enviar a Lleida per traduir-lo i així es pot retardar fins a tres mesos un expedient”, va explicar Nacho Vendrell, delegat a Lleida del Col·legi de Graduats Socials.

Assegura que la majoria d’oficines de l’INSS no disposen de prou personal, un problema que ja era evident abans de la pandèmia i que posteriorment s’ha agreujat fins a una situació “molt difícil”. Va assegurar que tota la informació que donaven els funcionaris s’ha traslladat ara a les gestories. “Estem suplint il·lògiques carències del sistema davant de la imprevisible situació de la pandèmia.

No s’entén com, superada l’emergència, des de l’administració no s’ha treballat per reparar els problemes derivats d’aquesta manca de recursos. Molta gent prefereix l’atenció personal”, va sentenciar. SEGRE ja va informar d’aquests retards i col·lapse de les cites prèvies a l’estiu i ara, tres mesos després, s’ha anunciat un reforç de divuit persones, però la situació, per ara, continua absolutament igual.

No és lògic ni admissible que amb les possibilitats que ofereix la tecnologia i amb el marge d’organització que dona la cita anticipada, tants lleidatans visquin amb angoixa la impossibilitat de resoldre els seus tràmits amb la Seguretat Social. La solució requereix actes concrets i no només promeses, i aquestes han de ser immediates.

Contradiccions i vergonya

Es miri per on es miri, el Mundial de Qatar és una vergonya, tant per als drets humans en general com per l’evidència que els diners ho poden comprar tot. Tots vivim contradiccions quotidianes i hem d’afrontar-les amb la dignitat individual o col·lectiva a la qual ens aboca el món actual. Però una cosa és demanar més sostenibilitat, mentre posem gasolina al cotxe, i una altra, de molt diferent, participar, aplaudir i fins i tot donar suport a un règim polític arcaic i antidemocràtic que margina drets que ha costat molt conquerir.