Oli DO Garrigues, segell de qualitat

La campanya de l’oli d’aquest any està marcada per l’escassa collita, aproximadament un 50% menys, i una pujada del preu per litre. La Fira de l’Oli Verd de Maials, que aquest any ha celebrat la 25a edició, va tancar diumenge les portes amb més de 12.000 visitants i uns 16.000 litres d’oli venuts, a ciutadans que busquen sobretot la qualitat contrastada de la DO Garrigues. La situació del sector evidentment ha millorat moltíssim les últimes dos dècades, ja que com bé recordava diumenge l’expresident de la cooperativa d’aquest municipi Joan Segura, “en la primera edició de la mostra de Maials amb prou feines vam embotellar uns 2.000 litres perquè no sabíem la sortida comercial que tindria”.

En aquests 25 anys, l’oli de Lleida s’ha fet un lloc no només al mercat de proximitat de Ponent, català i espanyol, sinó que el ritme de les exportacions ha crescut al mateix temps que la promoció i els canals de comercialització. Moltes són encara les assignatures pendents del sector oleícola de Lleida, però des de Maials a les Borges, passant per Arbeca o Aspa i totes i cada una de les cooperatives, molins o productors individuals de Ponent, han apostat no només per ser productors de quantitat, necessària sens dubte per quadrar els comptes, sinó sobretot i davant de tot d’un or verd les qualitats del qual són ja reconegudes a tot el món.

De genolls

Difícilment es veuran braçalets amb la bandera LGTBIQ+ en el Mundial de Qatar. Finalment, l’amenaça de la FIFA de castigar amb targetes grogues els capitans que portin aquests colors al braç ha tingut l’efecte desitjat.

Les federacions d’Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Gal·les, Països Baixos i Suïssa, que eren els que havien impulsat l’ús del braçalet One Love, van emetre un comunicat conjunt per anunciar que han demanat als seus capitans que facin marxa enrere i no llueixin aquests distintius. Les set federacions que pretenien portar el braçalet van deixar clar que se senten “frustrades” davant les amenaces de la FIFA i Harry Kane, capità de la selecció anglesa, va sortir ahir al camp amb un succedani de suport a la diversitat que ja estava previst que portessin tots a partir de semifinals. La por a l’expulsió ha pogut més que les bones intencions dels jugadors i, una vegada més, ha quedat clar que en aquest Mundial el poder dels diners està per sobre de qualsevol dret humà.

Els jugadors anglesos van clavar el genoll abans d’iniciar-se el partit com a senyal de protesta, com els seus homòlegs de l’Iran, que no van cantar l’himne per l’opressió a què se sotmet les dones al seu país. Poca cosa per al segle XXI.