Alcaldes a 10.000 euros

Un total de 134 alcaldes de Lleida, gairebé el 60% dels 231 que té la província, van cobrar menys de 10.000 euros el 2021. La majoria està al capdavant d’ajuntaments de municipis petits i no té assignada una dedicació al consistori o bé és parcial. D’aquests, aproximadament quaranta no van tenir retribució pel seu treball com a primers edils, segons dades del ministeri d’Hisenda.

No obstant, entre aquests últims se’n troben alguns que ostenten altres càrrecs públics. És el cas, per exemple, del primer edil de Bellvís, Joan Talarn, que és també president de la Diputació, i de l’alcaldessa de Térmens, Concepció Cañadell, que és diputada al Congrés. Per la seua part, 63 alcaldes més de la demarcació van percebre l’any passat entre 10.001 i 30.000 euros.

En aquesta forquilla es troben els edils de capitals de comarca com Sort (28.586 euros), el Pont de Suert (22.639) o la Seu (21.381). La gran majoria dels electes locals que cobra més de 30.000 euros a l’any tenen dedicació exclusiva en els seus respectius consistoris. Tretze alcaldes lleidatans van cobrar entre 30.000 i 39.000 euros.

Aquí s’inclou les Borges (38.110). Així mateix, catorze primers edils van cobrar més de 40.000 euros, que són els que corresponen a la capital del Segrià i la resta de capitals comarcals amb un major nombre d’habitants. Comparant aquests sous amb els d’altres administracions és fàcil arribar a la conclusió que ser alcalde continua sent una vocació de servei als ciutadans, amb una dedicació i entrega a què ningú pot posar màcula.

N’hi haurà d’interessats i fins i tot corruptes, perquè de tot hi ha a la vinya del Senyor, però que el 99 per cent dels primers edils, des del del poble més petit fins al més poblat de Lleida, fan una tasca encomiable de servei públic està fora de tot dubte i precisament és aquesta primera baula de la cadena política la que pot ajudar a regenerar i recobrar confiances en una classe política molt criticada pels ciutadans corrents. El nostre reconeixement i suport el tindran sempre.Bona notíciaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha absolt l’expresident del Parlament Roger Torrent i diversos membres de la seua Mesa del delicte de desobediència. Els ara absolts van tramitar mocions sobre l’autodeterminació i contra la monarquia.

El tribunal, del qual ha format part el lleidatà Francesc Segura, recorda al TC que al Parlament s’ha debatut moltes vegades sobre l’autodeterminació i s’ha de poder fer. Entre aquesta decisió, l’anul·lació del judici a la Mesa de Forcadell, la derogació de la sedició i la possible reforma de la malversació, sembla que el sentit comú s’obre pas en el tractament judicial del conflicte català.