Alerta davant de les estafes

En temps de crisi, com en la que estem immersos després de la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, els amants de l’aliè, com eufemísticament s’anomenava els lladres, tenen el terreny adobat. Les seues futures víctimes veuen, en els suposats negocis que els ofereixen, una via per millorar el seu nivell econòmic, sense adonar-se del que resa una altra frase molt gastada i potser antiquada però molt certa: ningú ven duros a quatre pessetes. Aquesta introducció respon a la notícia que publicàvem ahir, segons la qual les estafes s’han disparat a Ponent, amb 14 denúncies al dia rebudes pels Mossos d’Esquadra, xifra que suposa un espectacular augment del 31,6% en relació amb el mateix període del 2021.

Com correspon als temps que vivim, ja no es tracta d’estafes com el de l’estampeta, que encara perdura de forma residual, sinó que els estafadors fan ús de les noves tecnologies i la majoria de casos, un 90 per cent, es produeixen a través d’internet. Així, la policia catalana alerta de la perillositat de fer negocis a través de les noves tecnologies i més si qui ens proposa ofertes irresistibles, molt habituals en aquestes dates del Black Friday, és desconegut ja que correm el risc del robatori de dades bancàries, així com dels continguts dels nostres equips informàtics i de telèfons mòbils. Els ciberdelictes també estan a l’ordre del dia, doblant-se el nombre de denúncies en comparació amb les formulades el 2015.

En aquest cas, els ciberdelinqüents suplanten des de bancs fins a organismes oficials a partir de SMS i trucades, amb la qual cosa poden accedir als comptes de les víctimes de forma còmoda i fàcil. El resum és que hem de tenir els ulls ben oberts i recordar que difícilment un desconegut pot oferir-nos el negoci del segle a canvi de res. És millor fer-se el desentès als cants de sirena d’aquest tipus i deixar escapar suposades oportunitats d’or que haver de lamentar-se després. Perquè, insistim, ningú regala duros a quatre pessetes.

Homenatge als pioners

El municipi d’Aitona va retre dissabte un merescut homenatge als primers agricultors que van apostar per plantar arbres fruiters al municipi cap als anys 60, la qual cosa ha permès que, avui dia, aquest enclavament del Segrià sigui conegut al món sencer. I és que Aitona ha sabut aprofitar al màxim el seu potencial productiu que van iniciar aquells pioners per atreure turisme: va començar amb les visites als camps de fruiters en flor, va seguir amb la recollida de la fruita i ara, gràcies al projecte Fruiturisme, ja organitza activitats turístiques relacionades amb el camp durant tot l’any. Un gran exemple d’èxit que s’està estenent més enllà del Segrià.