Per una sanitat més propera al pacient

El servei d’Urgències d’un hospital està destinat a atendre pacients que tenen patologies que poden ser susceptibles d’acabar comportant un ingrés. Tanmateix, el més habitual és que en rebi molts amb afeccions lleus, que podrien ser tractats en qualsevol centre d’atenció primària. A l’Arnau, són al voltant de la meitat dels més de dos-cents usuaris que atén al dia, cosa que va en detriment de l’atenció als que es troben en estat més greu, i és un percentatge més o menys estable des de fa anys.

Abans de la pandèmia, una de les causes era que els dies feiners entre les vuit de la tarda i les vuit del matí no hi havia servei d’urgències a l’atenció primària, perquè els ambulatoris estaven tancats i el CUAP de Prat de la Riba només funcionava les 24 hores els caps de setmana i festius, però des del juliol del 2020 està operatiu tots els dies de la setmana. Així doncs, està clar que ara les raons són altres. Amb tota probabilitat, una és que el centre de Prat de la Riba és més desconegut que l’Arnau per a la majoria de pacients, i una altra, que moltes persones se senten més tranquil·les anant a un hospital que a Prat de la Riba o fins i tot al seu CAP si està obert.

Ara bé, s’han de tenir en compte altres factors, i un és que perquè un pacient se senti vinculat amb el seu ambulatori és fonamental la relació de confiança amb el metge de capçalera. I per desgràcia, en molts han de passar diversos dies, de vegades fins i tot setmanes, perquè pugui veure el seu facultatiu. A més, arran de la pandèmia, el contacte presencial ha deixat pas en part al telefònic i telemàtic, que faciliten tràmits i eviten desplaçaments, però que alhora fan que el CAP es converteixi en un equipament que per al pacient resulta tan llunyà –per molt que es trobi al mateix barri– com l’hospital.

Una de les claus perquè una persona vagi a un lloc i no a un altre, no només en l’aspecte sanitari, és la confiança, per a la qual cosa resulta clau una relació de proximitat que és deficitària en l’actual atenció primària.

Metges jubilats i en actiu

El programa pilot que va anunciar dijous el Govern central per permetre que els metges de capçalera i els pediatres puguin compaginar el cobrament del 75% de la pensió i seguir treballant a mitja jornada durant tres anys sembla en principi una bona fórmula per afrontar la falta de relleu dels que es jubilaran en aquest període. A l’espera que es porti a la pràctica, cal demanar que tingui caràcter temporal, perquè el que és fonamental és que hi hagi una bona planificació que permeti formar els metges necessaris, així com unes bones condicions laborals per evitar la seua marxa.