Descrèdit dels polítics i dels jutges

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va complir diumenge passat quatre anys en funcions, ja que el mandat dels seus integrants va acabar el 2018. És una situació que il·lustra la incapacitat dels principals partits polítics de l’Estat, el PSOE i el PP, de pactar sobre qüestions bàsiques. En aquest cas, els populars són els que hi tenen la principal responsabilitat, ja que després que l’acord que havien assolit inicialment per a la renovació d’aquest organisme el 2018 saltés pels aires, sempre han anat donant llargues a un nou pacte adduint diverses excuses.

La cirereta va arribar fa unes setmanes, quan semblava que l’acord estava tancat i el PP va fer marxa enrere a última hora adduint que era incompatible amb la supressió del delicte de sedició del Codi Penal impulsada pel Govern central. Cal preguntar-se què té a veure renovar el màxim òrgan de representació dels jutges amb la reforma del Codi Penal. Són coses totalment diferents, perquè si el PP rebutja aquesta modificació, sempre podrà rectificar-la si d’aquí a un any aconsegueix accedir al Govern i compta amb prou majoria al Congrés per fer-ho.

Paradoxalment, d’aquesta manera el partit que més diu defensar les institucions de l’Estat el que fa és contribuir al seu descrèdit. Un descrèdit a què per cert també ajuden els jutges que formen part de les màximes instàncies a l’actuar com si fos obligatori guardar obediència als partits que proposen el seu nomenament.Crida l’atenció l’alineament gairebé militar dels blocs conservador i progressista en gran part de les sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i en les decisions del CGPJ. I en aquest últim organisme, els magistrats del primer bloc també estan fent el joc al PP retardant el nomenament dels seus representants en el Constitucional.

Un escenari de desprestigi polític i judicial que el Govern de l’Estat acaba de reforçar també amb la designació d’un exministre i un exalt càrrec per a dos llocs del TC.El sometent no és la solucióFa temps que els veïns de l’Horta de Lleida denuncien la proliferació de robatoris. Fa un parell de mesos, els de la partida de Marimunt van organitzar sometents de vigilància que ara han reactivat. Resulta totalment comprensible que estiguin farts de la inseguretat, i cal exigir als Mossos, com a força policial competent en aquest àmbit, i en segona instància a la Guàrdia Urbana, mesures efectives.

No obstant, cal dir també que el sometent no ho és. Només cal preguntar-se què pot passar si una patrulla veïnal es troba un o diversos lladres que portin armes de foc.