Irina, una altra lleidatana víctima de la desraó

La Irina era una lleidatana, tenia 34 anys i vivia amb els seus fills i marit a Balàfia. Havia arribat ja fa molts anys de Romania buscant una vida millor per a la família i tot apunta que va ser assassinada per algú que un dia va dir que l’estimava, el seu propi espòs. La tristesa i la ràbia d’aquesta xacra quotidiana que comporta la violència masclista ens ha de fer reflexionar a tots sobre què està fallant perquè, per molt que les lleis avancin en la igualtat i el càstig dels delinqüents, la violència contra les dones no cessi.

Si portéssim aquest any 42 víctimes mortals de terrorisme o 1.175 des del 2003, tantes com dones han estat vilment aniquilades per la seua parella, exparella, marit o desconegut, tots els estaments de l’Estat estarien centrats dia i nit a prendre mesures per posar fi als feminicidis, i malgrat que des de totes les administracions locals, catalanes i d’àmbit estatal s’han fet passos de gegant contra el masclisme, els assassinats no paren. Potser ens hauríem de centrar més en l’educació, perquè per molts càstigs que s’imposin a aquests monstres, si no afrontem la igualtat des de la més tendra infància, amb la pedagogia punitiva no n’hi ha prou. Mitjans de comunicació, publicitat, músics i cantants, cineastes, guionistes, esportistes.

i per descomptat tots els estaments públics tenen l’obligació de no permetre ni un rol masclista que pressuposi ni mínimament que la dona és propietat de ningú ni objecte de res. La maldat humana i les pertorbacions mentals d’alguns individus no les podrem erradicar mai del tot, però col·lectivament tenim l’obligació de dir prou ja a la violència de gènere i lluitar de forma contundent per erradicar-la. L’hi devem a la Irina, als seus fills, a l’Ana, l’Alba, la Maria, la Dolors, la Mercedes, la Victòria, la Teodora i així fins a les gairebé 1.200 que han perdut la vida simplement pel fet de ser dona en els últims vint anys.

Es tracta d’un assumpte prioritari que s’ha d’afrontar des de diferents àmbits i de forma immediata.Aturats de més de 45 anys

El mercat laboral, les empreses i la societat estan deixant perdre la saviesa i l’experiència de bona part dels treballadors, aquells que tenen més edat i que precisament s’estan veient penalitzats per això quan són a l’atur. Així ho va advertir el president de la Fundació Pimec, el lleidatà Josep González, que va centrar la seua preocupació en els majors de quaranta-cinc anys. En el cas de Lleida estem parlant que més de la meitat dels aturats de la demarcació es veuen castigats per l’edat.

El Servei d’Ocupació de Catalunya té 18.312 persones registrades que busquen una feina sense trobar-ne i, d’elles, 9.627 superen els quaranta-cinc anys.