Orgull del futbol sala de la Noguera

En els partits de l’Iran durant el Mundial de Qatar, alguns seguidors van mostrar la samarreta de la seua selecció. Però no era la de Mehdi Taremi, la seua estrella, davanter del Porto, ni la d’Ehsan Hajsafi, el capità. Tampoc es va tractar del triomf de les marques esportives que han aconseguit una cosa impensada una dècada enrere: que persones de qualsevol edat vesteixin les samarretes del seu equip.

La que mostraven, desplegada perquè es veiés el dorsal amb el número 22, portava el nom de Mahsa Amini. Mahsa era una jove de 22 anys que el setembre d’aquest any va ser arrestada al costat de la seua família als carrers de Teheran per la Policia de la Moral. La van acusar de no anar vestida com indiquen les normes: tenia el hijab mal col·locat.

Els policies els van pujar a cops al vehicle que els traslladaria fins al lloc de detenció. Durant el trajecte els van continuar pegant. A Mahsa la van impactar amb una porra al clatell. Ella va perdre el coneixement. Li van negar atenció mèdica durant hores malgrat els precs dels seus familiars. El mal va ser irreversible. Després de tres dies en coma, es va declarar la seua mort. La jove es va convertir en un símbol de la lluita per les llibertats i va provocar un moviment de protestes que va anar escalant. I que també va arribar al Mundial.

Va arribar, però no es va quedar, perquè aquesta cimera esportiva de la vergonya de Qatar, malgrat donar grans moments de futbol com la final entre Argentina i França, ha estat tot un monument a la hipocresia col·lectiva. Ara, mentre la selecció del millor jugador de la història, Leo Messi, omple les portades de tots els diaris, el futbolista iranià Amir Nasr-Azadani, que milita a l’FC Iranjavan Bushehr, ha estat condemnat a mort per defensar els drets de les dones. És la contradicció del món en què vivim i una altra demostració del poder dels diners sobre qualsevol dret humà, com ja comentàvem ahir.

El silenci de la FIFA sobre aquest assumpte continua sent eixordador, igual que el de totes les federacions de futbol i governs de tots els colors polítics. Per aquesta indiferència vergonyant general, ens omple d’orgull que a Lleida, un club de futbol sala de la Noguera, l’EFS Balaguer Comtat d’Urgell, hagi decidit posicionar-se públicament i reclamar la posada en llibertat d’Azadani. Molts d’altres haurien de prendre’n exemple.

Crisi institucional

L’admissió a tràmit del recurs del PP per bloquejar la tramitació parlamentària de la reforma del Codi Penal i la renovació del Constitucional, amb canvis en els delictes de malversació i sedició, obre una crisi institucional sense precedents que atropella la sobirania del Parlament espanyol i trenca la separació de poders.