Crisi institucional

Pedro Sánchez va abaixar ahir dimarts el nivell de tensió entre el Govern central i el Tribunal Constitucional, però sense reduir un pèl la gravetat que l’Executiu atribueix a la situació i, sobretot, amb un missatge clar: el Govern prendrà “les mesures que siguin necessàries” per seguir endavant amb el seu intent de desbloquejar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional. En un to més suau que el d’altres portaveus i membres de l’Executiu, Sánchez va comparèixer l’endemà que el tribunal de garanties acordés suspendre preventivament, per primer cop en democràcia, una votació a les Corts: la de dos esmenes amb què el Govern pretenia desbloquejar la renovació de les dos institucions. I va rematar el missatge que ja va apuntar dilluns Félix Bolaños: l’Executiu acata, encara que no comparteix, la decisió del Constitucional, de la qual culpa el PP.

El seu líder, Alberto Núñez Feijóo, va oferir, després de la comparencia de Sánchez, pactar la renovació del Consell General del Poder Judicial, però només si accepta també pactar la reforma del Codi Penal amb la seua formació i acabar amb la supressió del delicte de sedició i la reforma de la malversació. Opinions ideològiques al marge, el que està clar jurídicament és que és una barbaritat dictar mesures preventives al Senat per decisions del Congrés, i per molt que els tempos es podrien haver administrat d’una altra manera, la decisió del TC és una intromissió mai vista sobre la sobirania del Parlament espanyol que trenca totes les regles de la separació de poders i que obre una crisi constitucional que ha de ser tractada amb responsabilitat, serenor i seny però amb tota la força de la democràcia, que resideix en el poble, és a dir, en els seus representants al Congrés i el Senat. El Partit Popular, des que José María Aznar va arribar a la seua presidència el 1989, ha intentat convertir l’aparell judicial en un estament al servei dels seus interessos i ha deslegitimat sempre les victòries a les urnes de l’esquerra.

Ho va fer amb Felipe González, amb Rodríguez Zapatero i ara amb Pedro Sánchez, i quan els resultats electorals li són adversos utilitza el Suprem i el Constitucional per bloquejar qualsevol iniciativa de canvi dels governs. Catalunya ha patit amb el procés aquesta judicialització extrema, arribant a prohibir-se preventivament debats legitimats per la democràcia que han portat polítics elegits democràticament a la presó, retorçant massa vegades les lleis al servei d’ideologies concretes. Ara, la dreta i l’ala conservadora del Constitucional fan servir les mateixes armes per paralitzar la renovació del mateix TC i no perdre la majoria conservadora davant les pròximes lleis de l’avortament, la família i trans, en nom d’una Constitució a la qual molts dels seus predecessors van votar no.