El debat necessari sobre l'habitatge

El preu mitjà dels lloguers ha arribat al seu màxim històric a Lleida ciutat, amb 529,30 euros al mes; al conjunt de la província, amb 466,64 euros; i a Catalunya, amb 805,69 euros. Així ho constaten les dades del tercer trimestre que dimecres va fer públiques l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que es basen en les fiances que custodia aquest organisme dels arrendaments que es fan a Catalunya. Un increment que professionals del sector immobiliari atribueixen directament a l’augment de la demanda del lloguer provocat per l’encariment de les hipoteques, que ha frenat les compres d’habitatges.

No obstant remarquen que, després d’aquesta pujada a Lleida, “s’ha tocat sostre”. Mentre aquesta demanda de lloguer creix, la construcció pateix una nova aturada, després de la tímida recuperació que havia iniciat, per l’encariment de tots els materials. Un peix que es mossega la cua que ha de forçar les administracions a prendre decisions perquè conviure amb un parc molt ampli d’habitatges buits, altres edificacions a mig acabar i en molts casos okupades, i els pisos turístics que expulsen moltes persones de casa seua o encareixen tant el preu que es converteixen en inaccessibles per a una gran majoria de ciutadans, requereix un debat ampli sobre on som i cap a on volem anar.

Fins ara, la propietat era una de les prioritats de les famílies, però la mobilitat laboral, els nous tipus de famílies i els preus, sobretot a les mitjanes i grans ciutats, ha canviat substancialment la manera d’enfocar els habitatges dels ciutadans, sobretot els més joves. Per tant, s’haurà d’anar pensant, i sense demora, a augmentar la construcció d’immobles públics per a lloguer i per descomptat dotar tots els municipis d’una borsa social, tant per a persones vulnerables, com també per a persones soles que, amb el salari mínim interprofessional, és impossible que puguin pagar els preus actuals del lloguer, per no parlar de les hipoteques i els seus tipus d’interès.

‘Alcarràs’ ja ha guanyat

És cert que a tots ens hauria agradat que la pel·lícula de Carla Simón guanyés l’Oscar de Hollywood a la millor pel·lícula internacional, i de fet hauria estat el més lògic del món que un film mereixedor de l’Os d’Or del prestigiós festival de cine de Berlín hagués estat almenys entre els cinc finalistes que opten a la preuada estatueta. Però Hollywood ha optat per deixar-la fora i no podem objectar res perquè desconeixem els seus criteris, ara bé, sí que podem afirmar i categòricament que Alcarràs és una autèntica meravella sobre la situació de l’agricultura i el món rural i els seus números a la taquilla l’avalen.