Les assignatures de la universitat

El Congrés ha fet el primer pas cap a l’aprovació de la nova Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU), que més de 20 anys després substituirà la LOU. Perquè el text sigui una realitat encara ha de passar pel Senat, un tràmit que el Govern central té amarrat, d’acord amb els suports que ha rebut el text a la Cambra Baixa. El ministeri d’Universitats calcula que la reforma legal podria ser una realitat a finals de febrer.

La nova llei s’ha proposat reduir l’alta temporalitat dels docents derivada de la crisi del 2008 i que s’ha personificat en els professors associats, simplifica la carrera docent i estableix mesures contra l’endogàmia universitària i la desigualtat; limita el preu de les taxes universitàries; fixa un mínim d’inversió en el sector; i regula les aturades estudiantils, entre altres qüestions com la prohibició que els col·legis majors s’adscriguin a universitats públiques o una aposta per una major internacionalització. Una de les últimes novetats: la llei prohibeix que pugin les taxes universitàries. Només podran mantenir-se o baixar, en la línia d’una mesura acordada fa ja dos anys pel ministeri i gairebé totes les comunitats autònomes.

Fins ara la decisió base sobre el preu de les taxes es prenia en la Conferència General de Política Universitària –que reuneix l’administració estatal i les autonòmiques– i podia ser tant en el sentit d’apujar-les com d’abaixar-les. Ja només podran anar en una direcció. Per primera vegada, una norma universitària fixa un mínim d’inversió per al sector.

Serà de l’1% del PIB, una quantitat que s’emmarca en el compromís global del Govern de l’Estat de destinar-ne el 5% a l’educació, plasmat en la Lomloe. És un bon objectiu, però caldrà veure en quina mesura es compleix. La realitat és que la universitat necessita més inversió per renovar i estabilitzar la plantilla docent, envellida i amb molts professors a temps parcial; per a investigació, clau en les societats avançades; o per a qüestions més prosaiques com pagar l’energia, una cosa que per exemple la UdL no té garantida per part del Govern.Nadal de plena normalitatEncara que el dia a dia ens impedeixi veure el bosc, la veritat és que la humanitat ha superat els últims tres anys l’epidèmia sanitària més important des de la grip espanyola del 1918, que va acabar amb la vida de fins a 40 milions de persones.

Només amb la diferència de morts, ara no arriben als set milions, ens resumeix com ha avançat la ciència. Malgrat que un sol mort ja és massa, tampoc podem negar l’evidència que malgrat el que hem patit, la vida aquest Nadal torna a semblar normal i podrem celebrar les festes i reunir-nos de nou.